El deute públic espanyol ha tornat a superar la barrera del 100% del producte interior brut. Segons les dades publicades, el passiu conjunt de les administracions públiques se situà el setembre en el 100,3% del PIB, la qual cosa trenca la tendència dels dos mesos anteriors, en què la ràtio havia aconseguit mantenir-se per sota d'aquest nivell.

El retorn a aquest llindar reactiva el debat sobre la sostenibilitat de les finances públiques espanyoles. Durant anys, el 100% del PIB ha funcionat com a referència simbòlica i analítica: superar-lo implica que l'Estat deu més del que produeix l'economia del país en un any, la qual cosa condiciona el marge de maniobra del Govern davant de futures crisis o pujades dels tipus d'interès.

Una tendència difícil de revertir

Espanya arrossega des de la crisi financera del 2008 i, sobretot, des de la pandèmia del 2020, un nivell d'endeutament elevat en comparació amb els socis de la Unió Europea. Encara que en els últims exercicis el creixement econòmic havia permès reduir la ràtio deute-PIB sense reduir el volum nominal de deute —en créixer el denominador més ràpidament que el numerador—, el retorn per sobre del 100% el setembre indica que aquest efecte s'ha frenat o revertit puntualment.

La dada pressiona el Govern d'Espanya en un moment en què els organismes europeus, inclosa la Comissió Europea, han reprès la supervisió dels dèficits i els deutes dels estats membres després de la suspensió temporal de les regles del Pacte d'Estabilitat durant la pandèmia. Brussel·les exigeix als països amb un deute superior al 60% del PIB plans creïbles de consolidació fiscal a mitjà termini.