El responsable de manteniment d'Adif, Raúl Míguez, va presentar el setembre de 2025 —tres mesos abans de l'accident d'Adamuz— un informe al president del gestor ferroviari, Luis Pedro Marco de la Peña, en què s'advertia d'un «dèficit pressupostari estimat de 780 milions d'euros» en el capítol de manteniment de la xarxa. ABC ha tingut accés en exclusiva al document, l'existència del qual Adif havia negat en un comunicat oficial.

L'informe, elaborat per la subdirecció d'Operacions i Explotació, atribuïa el desequilibri a tres factors combinats: l'ampliació del 64,7% de la xarxa ferroviària en el període 2012-2024, l'efecte acumulat de la inflació —un alça del 24,5% de l'IPC enfront d'un increment de la despesa per quilòmetre de tan sols el 8%— i l'augment del trànsit derivat de la liberalització del mercat. La confluència d'aquests factors va generar, segons el mateix document, «importants desequilibris en termes de capacitat de despesa real».

Dos mesos després de la presentació de l'informe, Míguez va sol·licitar al president d'Adif duplicar la inversió en manteniment. La petició va ser rebutjada. Poc després de l'accident d'Adamuz, el 18 de gener de 2026, Míguez va ser destituït i relegat a un càrrec de menor responsabilitat.

La línia Madrid-Sevilla, infrafinançada amb 34 anys d'explotació

El document inclou dades específiques sobre el contracte de manteniment del sistema de senyalització de la línia Madrid-Sevilla, escenari dels dos accidents. L'empresa adjudicatària, Thales (avui Hitachi), va guanyar la licitació amb un pressupost de 56,84 milions d'euros, un 20% per sota del preu de licitació inicial. Tècnics d'Adif consultats per ABC assenyalen que aquesta xifra era insuficient per a una infraestructura que defineixen com «una línia molt antiga, amb 34 anys d'explotació, doble via, 32 viaductes i 17 túnels».

El mateix informe anticipava la necessitat d'incrementar aquesta despesa: la previsió per al 2026 pujava a 90,66 milions d'euros —un 44% més que el contracte adjudicat— i a 130,35 milions per al 2030. Aquesta bretxa entre el pressupost real i el necessari és la que els tècnics del gestor assenyalen com a context de la fallada en el sistema de senyalització LZB que va provocar el segon accident, en el tram d'Urda (Toledo), nou mesos després d'Adamuz. A hores d'ara, el sistema ERTMS que havia de substituir el LZB —amb un termini contractual de 52 mesos que acabava el gener de 2026— continua sense estar operatiu en el seu nivell 2 i el servei en aquesta línia roman suspès temporalment.

Personal insuficient i viatgers que es dupliquen

L'informe també apunta al capítol de personal com un altre indicador de la infradotació. La despesa en recursos humans «amb prou feines va créixer» el 2024 i el 2025, situant-se en 11,52 i 12 milions d'euros respectivament. Fonts d'Adif assenyalen que ja el setembre de 2025 es va identificar la necessitat de reforçar aquest departament per millorar els temps de resposta davant d'incidències, precisament el flanc que va quedar exposat a Urda.

En paral·lel, el volum de viatgers va passar de 23 milions el 2022 a 43 milions el 2025, segons dades de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), un creixement que tampoc va trobar reflex proporcional en el pressupost de manteniment.

El conveni renovat amb un any de retard i més del doble de fons

El conveni d'inversió per al període 2020-2025 va expirar el desembre de 2025 sense que s'hagués aprovat la seva renovació. El document que va presentar Míguez era precisament la proposta per al període 2026-2030, amb una forquilla de despesa que oscil·lava entre els 781 milions previstos per al 2026 i els 967 milions per al 2030, dels quals 600 milions correspondrien a les línies d'alta velocitat.

El nou conveni no va ser aprovat fins fa una setmana, en un consell d'administració extraordinari celebrat el mateix dia en què el president d'Adif va presentar la seva dimissió, gairebé un any després que l'anterior hagués vençut. La xifra aprovada per al 2030 puja a 1.178 milions d'euros, una millora substancial respecte a la proposta original. Segons tècnics del gestor consultats per ABC, l'objectiu era corregir una situació que descriuen sense ambages: «abans d'Adamuz, el manteniment no era una prioritat».