Óscar Puente va anunciar aquest dimarts la seva dimissió com a ministre de Transports i va confirmar que no figurarà a les llistes del PSOE per a les eleccions del 29 de novembre. Ho va fer davant la Diputació Permanent del Congrés, en acabar una sessió en la qual durant quatre hores va encaixar les peticions de dimissió de l'oposició i dels propis socis del Govern.

El ministre sortint va justificar la seva renúncia amb un argument directe: al seu parer, resulta inassumible continuar al capdavant de la cartera de Transports després que el sistema ferroviari espanyol hagi registrat dos accidents de gravetat en menys d'un any. El detonant immediat va ser el sinistre d'Urda, a la província de Toledo, que va deixar 69 víctimes mortals, el més letal dels dos. L'anterior es va produir a Adamuz. Entre tots dos sinistres, el balanç supera el centenar de morts.

Quatre hores de pressió abans de l'anunci

Puente va entrar a la Diputació Permanent coneixent ja la seva pròpia decisió, però la va guardar durant tota la compareixença. Va ser al final, després d'escoltar els retrets dels grups parlamentaris, quan va comunicar tant la dimissió com la seva renúncia a encapçalar cap candidatura socialista. Va usar la paraula «dignitat» per explicar totes dues decisions i es va acomiadar agraïnt el suport del seu equip i del president del Govern, Pedro Sánchez.

La crisi ferroviària ve llastant el ministeri des de fa mesos. Les successives avaries a la xarxa de Renfe i d'Adif, les crítiques per la gestió de les infraestructures i la pressió parlamentària acumulada havien convertit Puente en un dels ministres més qüestionats de l'Executiu, tant des de la dreta com des dels aliats parlamentaris del PSOE.

Pressió política creuada

La sessió a la Diputació Permanent va concentrar les exigències de partits de diferent signe. L'oposició venia reclamant la cap del ministre des de l'accident d'Urda; els socis d'investidura es van sumar a les crítiques en un context en què la gestió de la xarxa ferroviària havia passat a ser un assumpte de primer ordre en l'agenda política. La confluència d'aquestes pressions, juntament amb el pes de les dades —dues catàstrofes en el transport per ferrocarril en el termini d'un any— va fer insostenible la continuïtat de Puente en el càrrec.