Set països europeus —Txèquia, Dinamarca, França, Romania, Bulgària, Hongria i Portugal— van rebre aquest dijous noves amenaces de bomba dirigides a aeronaus, en el que ja constitueix la quarta jornada consecutiva d'alertes d'aquest tipus al continent. Tots els avisos registrats des que va començar l'onada han resultat ser falsos.

L'acumulació d'incidents en tan poc temps ha portat les autoritats espanyoles a obrir una investigació específica sobre el fenomen. Espanya estudia si aquestes amenaces coordinades responen a una agressió híbrida, una modalitat de desestabilització que utilitza mitjans no convencionals —en aquest cas, avisos falsos que obliguen a mobilitzar recursos d'emergència i generen alarma social— amb l'objectiu de saturar sistemes de seguretat i erosionar la confiança ciutadana.

Un patró que es repeteix país a país

L'extensió geogràfica dels incidents crida l'atenció: en els últims quatre dies, pràcticament cap regió d'Europa ha quedat al marge. Cada jornada ha sumat nous països a la llista d'afectats, amb amenaces que han obligat a mobilitzar protocols d'emergència als aeroports i a desviar o escorcollar vols. El fet que tots els avisos hagin resultat ser falsos no ha reduït l'impacte operatiu: cada alerta exigeix una resposta de seguretat completa fins que es descarta el risc real.

La categoria d'agressió híbrida que barregen els investigadors espanyols encaixaria amb un modus operandi documentat en conflictes recents: l'ús d'amenaces o interferències de baix cost per generar un cost elevat en l'adversari, sense necessitat d'acció armada directa. Les autoritats, segons La Razón, no descarten cap hipòtesi sobre l'origen dels avisos.