La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha requerit al Govern que faciliti en un termini de cinc dies la relació nominal de les 163.020 persones que han obtingut la nacionalitat espanyola a l'empara de l'anomenada llei de néts, inclosa en la legislació de memòria democràtica. L'advertiment va adreçat directament als ministres de Justícia, Félix Bolaños, i d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, que s'exposen a multes coercitives o fins i tot que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per exigir-los responsabilitat penal si no compleixen el requeriment abans de les 15 hores del 28 d'octubre de 2026.

L'acte, amb el magistrat Antonio Narváez com a ponent, s'emmarca en el procediment cautelar pel qual el Suprem ja va ordenar en el seu moment prohibir el vot a qui hagués adquirit la nacionalitat mitjançant aquesta via sense acreditar documentalment la seva condició de descendents d'exiliats. Transcorregut un mes i mig des d'aquella resolució, la Sala no ha rebut la llista d'afectats, cosa que considera indispensable perquè la Junta Electoral Central i l'Oficina del Cens Electoral puguin aplicar la mesura cautelar amb rigor.

El tribunal qualifica d'«incomprensible» la manca de col·laboració de l'Executiu

L'acte qualifica d'«incomprensible» que el Govern no hagi posat a disposició de la Sala aquella relació nominal, especialment després que el mateix advocat de l'Estat —que actua en representació de l'Administració General de l'Estat— ja hagués facilitat la xifra exacta de persones afectades. Per als magistrats, el fet que es conegui el nombre precís demostra que les dades existeixen i són accessibles, cosa que fa encara menys justificable la demora. La Sala subratlla que aquesta llista és «fonamental per a la correcta conformació del Cens Electoral» i perquè el procés respongui als principis de transparència i objectivitat.

El requeriment s'adreça a tots dos ministres per mitjà de l'advocat de l'Estat, i el tribunal fixa el termini màxim en la tarda del proper dimarts. Si en aquell moment la informació no ha arribat a la Sala, a la Junta Electoral Central i a l'Oficina del Cens Electoral, els magistrats tenen la potestat d'imposar la multa coercitiva o d'iniciar el procés que podria derivar en conseqüències penals per als responsables.

La llei de néts, aprovada sota el paraigua de la normativa de memòria democràtica, va permetre a descendents d'exiliats espanyols obtenir la nacionalitat sense necessitat de renunciar a la seva d'origen. La seva aplicació ha estat objecte de controvèrsia des del principi, amb crítiques que apunten a la manca de controls documentals suficients en alguns dels expedients tramitats a l'exterior, molts d'ells a través d'ambaixades i consolats dependents del ministeri que dirigeix Albares.