L'àrea metropolitana de Barcelona va registrar 1.587 morts addicionals atribuïbles al canvi climàtic durant l'estiu del 2026, segons dos estudis publicats a la revista Nature Health per investigadors de l'Imperial College de Londres. Només Milà, amb 1.627 defuncions d'aquest tipus, va superar Barcelona entre les grans conurbacions europees analitzades.

L'estudi analitza 854 zones urbanes d'Europa i estima que, en conjunt, la calor extrema atribuïble al canvi climàtic va causar unes 32.600 morts addicionals de les més de 50.000 relacionades amb les temperatures durant aquells mesos, cosa que representa el 65% del total. A principis d'aquest segle, aquesta proporció se situava al voltant del 40%; el 2026 ha assolit gairebé dos terços, un reflex de l'avanç sostingut de l'escalfament global.

El 86% de les morts per calor a Barcelona, vinculades a l'escalfament

A l'àrea metropolitana de Barcelona, que compta amb poc més de tres milions d'habitants censats, l'estudi estima que la calor va causar 1.842 morts en total durant l'estiu. D'aquestes, el 86% s'atribueix a l'escalfament provocat per l'activitat humana: si aquest escalfament no s'hagués produït, haurien mort 1.587 persones menys. La metodologia no és un recompte directe de defuncions, sinó que combina models estadístics epidemiològics amb estudis d'atribució climàtica, creuant dades de mortalitat diària i temperatures amb una reconstrucció del clima que hauria existit sense emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Al conjunt d'Espanya, els investigadors estimen que entre juny i agost van morir 6.824 persones a causa de la calor en 90 ciutats. D'aquestes defuncions, 5.227 —el 77%— són atribuïbles al canvi climàtic. Madrid va ser la sisena ciutat europea amb més morts addicionals per aquesta causa. L'estiu a l'Europa Occidental va registrar temperatures 2,9 ºC per sobre de la mitjana històrica, amb una successió d'onades de calor que van colpejar amb especial duresa la població més vulnerable: persones grans, nens de curta edat i pacients amb malalties prèvies.

Alerta científica sobre la població sana i el risc cardiovascular

Andrew Hartle, professor d'anestèsia i intensivista de l'Imperial College de Londres, va advertir que les temperatures extremes ja no afecten únicament els grups de risc tradicionals. «Les temperatures que observem amb una freqüència cada vegada major representen una amenaça també per a les persones sanes», va assenyalar. Segons Hartle, l'exposició a la calor intensa provoca deshidratació i una sobrecàrrega progressiva sobre els sistemes cardiovascular i renal, especialment greu en qui ja pateix altres patologies.

Clair Barnes, investigadora al Centre de Política Ambiental de l'Imperial College, va subratllar que aquestes xifres s'han de traduir en mesures concretes: tant en intervencions específiques de protecció per als col·lectius més vulnerables com en l'abandonament accelerat dels combustibles fòssils. Les temperatures globals han pujat ja 1,4 ºC des de l'època preindustrial; a Europa, l'increment ha estat el doble.