Salvador Illa va vincular aquest dimarts les eleccions generals del 29 de novembre al futur de l'autogovern català, en afirmar que el resultat determinarà si Espanya tindrà un govern que l'impulsi o un que el limiti. Ho va dir en l'acte de presentació de l'Informe Autogovern 2025, organitzat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) al Palau Centelles de Barcelona, juntament amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i el director de l'IEA, Xavier Arbós.

El president va parlar d'un «risc real d'un atac directe a l'autogovern» que, en la seva opinió, no s'havia produït en els darrers anys. Sense identificar partits concrets, Illa va considerar que hi ha plantejaments polítics actius que qüestionen el model autonòmic: «No es pot governar Espanya negant la riquesa que significa l'autogovern», va afirmar.

Cinquanta anys d'autogovern com a argument

El president va repassar el recorregut de les institucions catalanes des de la Transició, evocant el retorn de l'expresident Josep Tarradellas de l'exili —el aniversari del qual es complirà l'any vinent— com a punt d'arrencada d'una etapa que va qualificar d'èxit. Va definir el model resultant com «gairebé federal» i va subratllar que Catalunya és avui un dels territoris amb un nivell més alt d'autogovern dins d'Espanya.

Per il·lustrar el seu argument, Illa va enumerar àmbits on l'autogovern permet polítiques diferenciades: el Codi Civil català, que habilita fórmules de compra compartida d'habitatge no disponibles a la resta de l'Estat; els Mossos d'Esquadra com a cos propi de seguretat; la gestió d'infraestructures; la política educativa; o l'acció exterior de la Generalitat.

Responsabilitat fiscal i de gestió, com a contrapès

Al costat de l'advertiment polític, Illa va llançar un missatge d'exigència interna: l'autogovern requereix, segons va dir, assumir responsabilitats en lloc d'escudar-se en la queixa. Va citar expressament la fiscalitat, la gestió d'emergències, l'habitatge i la seguretat com a terrens on la Generalitat no pot defugir la seva part. «Sentit de país i no cultura de la queixa i la confrontació», va resumir, en una frase que els seus propis socis de govern —ERC i els Comuns— també podrien prendre com una interpel·lació directa.

El president va defensar que el camí de l'autogovern ha de transitar per «la raó enfront de la desraó, el dret i la llei enfront de la imposició, i la col·laboració institucional enfront de la confrontació», en una formulació que marca distàncies tant amb el relat independentista dels anys del procés com amb els qui propugnen una Espanya més centralitzada.