Claves
- Només 40.411 dels 184.000 habitatges promesos el 2023 consten com a incorporats al parc protegit
- Sánchez anuncia en campanya un nou pla d'habitatge finançat amb la pròrroga de l'impost a la banca fins al 2027
- El Banc d'Espanya ha qüestionat en dues ocasions el disseny tècnic del gravamen bancari
- La previsió de recaptació (1.400 M€) és inferior al que l'impost ja va ingressar el 2024 (1.695 M€)
A vuit dies de les eleccions generals del 29 de novembre, Pedro Sánchez ha anunciat que el proper dimarts el Consell de Ministres aprovarà la pròrroga de l'impost a la banca per al 2027, amb una previsió de recaptació de 1.400 milions d'euros que el Govern destinarà a noves polítiques d'habitatge. L'anunci es produeix mentre roman sense acreditar l'execució completa del paquet de 184.000 habitatges assequibles que el mateix Sánchez va prometre el 2023.
Segons les dades disponibles, d'aquells 184.000 habitatges només s'ha pogut documentar la incorporació efectiva de 40.411 unitats al parc d'habitatge protegit. Els restants 143.589 habitatges no consten com a executats, tot i que una part es troben en diverses fases de tramitació, construcció o rehabilitació.
Un nou paquet abans de revisar l'anterior
El nou pla que Sánchez presentarà al Consell de Ministres preveu la construcció de més de 6.000 habitatges assequibles, la rehabilitació d'uns 52.000 i l'aplicació de bonificacions fiscals a prop de 120.000 llogaters durant la propera legislatura. El Govern no ha fet referència, en la presentació d'aquesta iniciativa, al grau de compliment del programa anterior.
L'impost a la banca no és una figura nova: va ser aprovat el 2022, inicialment com a mesura temporal lligada al context d'alta inflació. Durant el 2024 va recaptar 1.695 milions d'euros, una xifra superior als 1.400 milions que es preveuen ara. L'Executiu no ha explicat quin destí tindrà la recaptació que superi la previsió anunciada.
Els advertiments del Banc d'Espanya, sense resposta
La decisió de prorrogar el gravamen arriba després que el Banc d'Espanya hagi formulat objeccions tècniques en dues ocasions. En un primer moment, el llavors governador va alertar que gravar el marge d'interessos i comissions sense considerar suficientment les provisions per risc podia perjudicar el finançament a petites i mitjanes empreses, així com les inversions tecnològiques de les entitats. Més recentment, en el seu Informe d'Estabilitat Financera de primavera del 2025, el supervisor va tornar a assenyalar que el disseny de l'impost pot generar distorsions en gravar una magnitud intermèdia del compte de resultats en lloc del benefici net final. El Govern ha mantingut el gravamen malgrat aquestes observacions.
L'anunci del dissabte vincula expressament la continuïtat de l'impost al finançament de polítiques d'habitatge, una diferència respecte a la justificació original del gravamen, que es fonamentava en el repartiment dels costos de la inflació. Els 1.400 milions previstos són, de moment, una estimació d'ingressos; les actuacions anunciades, compromisos de futur.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


