El Govern de la Generalitat ha posat en marxa l'anomenat Pla 20.000, una iniciativa del Departament de Drets Socials i Inclusió que preveu crear 20.000 noves places de titularitat o finançament públic abans del 2030, repartides entre 15.500 destinades a persones grans i 4.500 per a persones amb discapacitat. L'objectiu declarat és reduir unes llistes d'espera que avui afecten més de 15.000 ancians i 4.300 persones amb discapacitat que aguarden accedir a un recurs adequat al seu grau de dependència.

El conseller Raúl Moreno Montaña va defensar la fórmula mixta del pla: «Ho farem amb totes les mans possibles, perquè només amb la construcció de residències públiques no cobrirem les necessitats de la població». En aquesta línia, l'Administració autonòmica preveu implicar ajuntaments, empreses privades i entitats del tercer sector, a més de concertar fins a un terç del total de places residencials privades que ja operen a Catalunya.

Una construcció directa d'impacte limitat

Malgrat la magnitud de les xifres del pla, el pes de la construcció directa per part de la Generalitat és marginal. L'Administració autonòmica té previst aixecar tan sols 15 equipaments propis, dels quals els tres primers —a la Seu d'Urgell, Reus i Santa Coloma de Gramenet— aportaran únicament 255 places abans que acabi la dècada. El volum principal del pla recaurà sobre la concertació: amb la fórmula de garantia de compra de places a qui construeixi nous centres, el Govern espera mobilitzar unes 10.000 llits, dels quals 6.500 aniran a grans i 3.500 a persones amb discapacitat.

La tercera via contempla concertar places en projectes ja en construcció o finançats amb fons europeus. Actualment, la Generalitat gasta uns 1.211 milions d'euros anuals per sostenir una xarxa de poc més de 45.000 places per a grans i prop de 7.800 per a discapacitat. A partir del 2030, el pla requeria una aportació anual addicional mínima de 169 milions per finançar l'ampliació.

Préstecs del BEI per modernitzar les residències existents

Al costat del creixement de l'oferta, el pla aborda l'obsolescència d'una part del parc actual. El Departament ha dissenyat dues línies de crèdit gestionades per l'Institut Català de Finances amb el suport del Banc Europeu d'Inversions: una orientada a obres de construcció, ampliació i reforma d'instal·lacions, i una altra vinculada al Pla Clima, destinada a millorar l'eficiència energètica i preparar els edificis davant dels episodis de calor extrem. Perquè els operadors privats i del tercer sector optin a aquests préstecs, la Generalitat bonificarà dos punts percentuals del tipus d'interès, reduint així el cost financer de les inversions.