Un informe de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional conclou que l'entrada massiva d'entre 100.000 i 125.000 ciutadans marroquins a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol del 2026 no va ser espontània, sinó el resultat d'una planificació logística prèvia atribuïda a les autoritats marroquines. La peça central d'aquesta conclusió és el flotador: un únic model, fabricat en plàstic negre amb un estampat de pneumàtic d'automòbil, el «Giant Tyre» de la marca Intex, va ser utilitzat de forma massiva durant la travessa i va representar el 80% dels salvavides trobats encallats a la platja d'El Tarajal.

Els especialistes del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) van calcular el volum de flotadors desplegats combinant fotografies aèries amb recomptes per franges horàries. La densitat mesurada a la sorra va ser de 0,43 unitats per metre quadrat al llarg de 4.708 metres quadrats, mentre que a l'aigua es va registrar una mitjana de 0,39 flotadors per persona. Amb aquestes dades, l'escenari més probable apunta a entre 8.000 i 10.000 peces utilitzades durant la travessa, encara que el càlcul màxim eleva la xifra fins a 30.000 unitats.

Una inversió de fins a 330.000 euros que no va poder córrer a càrrec dels migrants

El preu de venda al públic al Marroc d'aquest flotador oscil·la entre 50 i 120 dírhams, equivalents a entre 4,50 i 11 euros. Aplicant aquestes xifres a les diferents forquilles de volum, l'informe estima que la factura mínima per a 4.000 unitats se situaria entre 18.000 i 44.000 euros, mentre que l'escenari més extrem de 30.000 peces hauria suposat un desemborsament d'entre 135.000 i 330.000 euros. Per a la forquilla considerada més versemblant, entre 8.000 i 10.000 unitats, el cost total ascendiria a entre 36.000 i 110.000 euros.

La investigació descarta completament que els propis migrants haguessin pogut adquirir aquest material de forma individual. A Castillejos (Fnideq), la localitat fronterera de referència amb 77.250 habitants, la principal joguineria només disposava d'entre sis i set unitats en el moment dels fets i va reconèixer als agents que, sumant existències d'altres províncies, no hauria pogut superar les cent. Els canals de venda en línia dins el Marroc limiten les comandes a un màxim de cent unitats amb terminis de fins a quinze dies, i encarregar directament a la fàbrica d'Intex a Hong Kong requereix entre seixanta i noranta dies d'antelació. Dels 91 migrants entrevistats, només tres van declarar haver portat el flotador des del seu lloc d'origen.

Militars marroquins distribuint flotadors a la riba

L'informe recull a més testimonis directes que reforcen la tesi de la coordinació institucional. Una de les notes informatives recollides al dossier descriu com un militar marroquí situat a la vora de la riba va vendre flotadors a un grup de dones a 270 dírhams (27 euros) per unitat, una xifra que triplica o quadruplica el preu minorista habitual. Els investigadors conclouen que aquesta distribució organitzada formava part d'un component logístic que incloïa disponibilitat, distribució i ús planificats prèviament des del costat marroquí.

L'informe també assenyala que la travessa va comptar amb la guia activa de les forces de seguretat marroquines, que van orientar els migrants cap a la modalitat d'entrada a nado o per mar, bordeant l'espigó fronterer. La titular del Jutjat d'Instrucció Número 3 de l'Audiència Nacional, María Tardón, que investiga els fets, ha programat noves citacions com a testimonis i està rebent documentació addicional per completar el quadre del que va passar. Entre les diligències pendents figura la declaració del cònsol d'Espanya a Tànger, que, segons informacions prèvies, hauria alertat de la imminent onada dos dies abans que es produís.