La ruta migratòria canària viu el seu pitjor octubre des del 2023: 6.194 persones van arribar irregularment a les illes durant el mes passat, una xifra que supera per si sola les 5.163 arribades registrades entre gener i agost d'aquest 2026. Les dades, publicades pel Ministeri de l'Interior, revelen a més que Espanya acumula ja 32.942 arribades en el que va d'any, un 8,9% més que en el mateix període del 2025, invertint així una tendència que fins fa poc mostrava descensos de més del 60% interanual.

Només el dimarts, onze embarcacions amb 975 migrants a bord van tocar costa canària des de la nit anterior. El Hierro concentra la major pressió: al matí van arribar cinc cayucos, entre ells un amb 56 persones —inclosa una dona i un menor— procedents del Senegal després de sis dies de travessia, un altre amb 118 persones originàries de Mali, Sierra Leone, Senegal, Gàmbia, Guinea Conakry, Guinea Bissau i Mauritània que havien partit de Gàmbia feia nou dies, i un tercer amb 202 subsaharians sortits des de Banjul. A mitja tarda, els equips de Salvament Marítim tenien altres dos rescats actius.

El focus es desplaça de Mauritània al Senegal i Gàmbia

El Govern assenyala que la coordinació amb Mauritània continua sent efectiva: les autoritats mauritanes han interceptat el 2026 un total de 37 embarcacions amb rumb a Canàries, impedint que més de 4.300 persones completessin el trajecte. A l'octubre, només una de les aproximadament cinquanta embarcacions que van arribar a l'arxipèlag va partir de costes mauritanes. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va estar precisament a Nuakxot agraïnt al president maurità Mohamed Ould Cheikh El Ghazouani la col·laboració, qualificant Mauritània de «soci estratègic i un interlocutor fonamental per a Espanya». Espanya manté en aquest país 40 agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, dues embarcacions, un helicòpter i 14 vehicles tot terreny, a més de mitjans aeris i navals desplegats periòdicament.

El problema, però, s'ha traslladat al Senegal i Gàmbia, que concentren ara la majoria de les sortides. Per intentar reconduir la situació, Grande-Marlaska té previst viatjar a Dakar el proper divendres. La incògnita que manegen les autoritats és si el repunt respon a condicions meteorològiques favorables per a la navegació en aquesta època de l'any o a una menor col·laboració policial per part del Senegal i Gàmbia.

Clavijo demana una Junta de Seguretat que el Govern descarta convocar

El president del Govern de Canàries, Fernando Clavijo, ha expressat de nou la seva preocupació davant el que qualifica de «silenci» de l'Estat davant el repunt. Atribueix la situació al «fracàs» de les polítiques de cooperació, relacions exteriors i protecció de fronteres, i reclama la convocatòria urgent d'una Junta de Seguretat per analitzar previsions, mitjans i mecanismes de coordinació. Des de l'Executiu central, en canvi, descarten convocar aquest òrgan a menys de quatre setmanes d'entrar en funcions i atribueixen les peticions de Clavijo a l'inici d'una campanya electoral de cara a les autonòmiques canàries de l'any vinent.

L'alça no es limita a Canàries. L'anomenada ruta algeriana també registra increments: les arribades a Balears creixen un 14% respecte al mateix període del 2025, i les que arriben a la Península per aquesta via pugen un 15%. Tot això exclou l'episodi excepcional dels més de 80.000 creuaments registrats des de el Marroc a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, la majoria dels quals van retornar.