Salvador Illa ha donat instruccions als serveis jurídics de la Generalitat perquè analitzin totes les vies legals disponibles amb l'objectiu d'exigir responsabilitats a les plataformes digitals per permetre la difusió de convocatòries vinculades al moviment Blocus. El president trasllada així la pressió directament a les empreses tecnològiques, a les quals reclama que actuïn per impedir que les seves xarxes serveixin d'altaveu a crides que, al seu parer, promouen actes de caràcter delictiu.

La decisió del Govern arriba en un moment de tensió creixent al voltant de les accions de Blocus, un moviment que ha protagonitzat talls de vies, bloquejos d'infraestructures i altres mobilitzacions que han alterat la normalitat en diferents punts de Catalunya. La resposta de l'executiu d'Illa opta per una doble via: la pressió judicial sobre les plataformes i l'exigència d'autoregulació a aquestes empreses.

La responsabilitat de les plataformes, al centre del debat

L'encàrrec als lletrats de la Generalitat obre un front jurídic complex. La legislació europea sobre serveis digitals —en particular el Reglament de Serveis Digitals (DSA)— obliga les plataformes de gran dimensió a gestionar els riscos sistèmics que genera el contingut que allotgen, la qual cosa podria oferir una base legal per reclamar-ne la responsabilitat si es demostra que van difondre convocatòries d'actes il·lícits sense adoptar mesures suficients. No obstant això, l'abast real de qualsevol acció legal dependrà de l'anàlisi que concloguin els propis serveis jurídics del Govern.

Illa no ha concretat públicament quines plataformes són objecte d'aquest estudi ni en quins terminis preveu actuar, més enllà de subratllar que l'objectiu és que les empreses evitin convertir-se en instruments de difusió de convocatòries il·legals.