Una nova jornada d'arribades massives a les costes canàries va deixar dilluns 401 persones rescatades en set embarcacions, dos morts trobats a bord i el testimoni de supervivents que afirmen haver llançat cinc cadàvers a l'oceà durant la travessia des de la costa africana. Els fets es van concentrar a Lanzarote i El Hierro, els dos enclavaments insulars que acumulen més pressió migratòria irregular en el que va d'any.

L'episodi amb més víctimes va tenir lloc davant de Lanzarote. La guardamar Urania va localitzar una embarcació en què viatjaven 132 persones; dues d'elles havien mort abans que els equips de rescat poguessin intervenir. Els mateixos ocupants van explicar als efectius de Salvament Marítim que altres cinc companys van morir durant la travessia i que els seus cossos van haver de ser llançats a l'aigua. En el mateix operatiu, les embarcacions Salvamar Al Nair i Salvamar Acrux van auxiliar tres barques més amb 35, 36 i 59 persones respectivament. Tots els supervivents van ser traslladats al port d'Arrecife per rebre atenció mèdica i assistencial.

El Hierro, un altre punt de màxima tensió operativa

De manera simultània, El Hierro va tornar a concentrar una intensa activitat de rescat. La Salvamar Navia va interceptar un caiac amb 90 ocupants, al qual va escortar fins al moll de La Restinga. Posteriorment, el mateix dispositiu va localitzar una segona embarcació amb 19 persones, mentre que la Salvamar Diphda n'auxiliava 30 més a les immediacions de l'illa. En conjunt, les arribades a El Hierro van sumar 139 persones en tres operacions diferents.

La ruta atlàntica, que parteix principalment de les costes de Mauritània i el Senegal, és considerada per les organitzacions de control fronterer com la més perillosa del món en travessia migratòria irregular. La distància i les condicions de l'oceà Atlàntic eleven la mortalitat de manera significativa respecte a altres rutes mediterrànies, cosa que fa freqüents els testimonis sobre morts llançats a l'aigua abans que les embarcacions siguin interceptades.

Les Illes Canàries acumulen una pressió sostinguda sobre els seus recursos d'acollida, emergències i assistència social. Els municipis i els cabils insulars han alertat en repetides ocasions durant els últims mesos de la saturació dels centres de recepció, sense que el Govern central hagi presentat fins ara un pla de contingència que contempli mesures de contenció en origen amb els països de trànsit i d'emissió.