Claves
- Melilla allotja 340 menors migrants quan la seva capacitat màxima és de 84 places
- Els trasllats a la península depenen de la Delegació del Govern i avancen amb lentitud
- La reforma del Fuerte de la Purísima està paralitzada per una llicència pendent del Ministeri de Cultura
- El conseller de Foment responsabilitza la delegada del Govern dels retards burocràtics
Els centres de protecció de Melilla acullen actualment 340 menors estrangers no acompanyats, una xifra que multiplica per quatre la capacitat màxima oficial de 84 places, fixada en el marc de la contingència migratòria declarada a la ciutat fa més d'un any. La situació, que les autoritats locals qualifiquen de límit, no mostra signes de millora a curt termini.
La consellera de Polítiques Socials, Randa Mohamed, va explicar en roda de premsa que els trasllats d'aquests menors cap a altres comunitats autònomes avancen lentament per una raó estructural: el personal que els atén i documenta als centres és el mateix que els ha d'acompanyar físicament fins a les seves destinacions a la península, cosa que fa impossible simultanejar ambdues tasques. Mohamed va afegir que el ritme d'aquests trasllats també depèn de la coordinació amb la Delegació del Govern, organisme dependent de l'Executiu central.
Una obra paralitzada a l'espera d'un permís de Cultura
A la saturació de places s'afegeix el bloqueig de les obres de millora previstes al Fuerte de la Purísima, una instal·lació la reforma de la qual pretenia ampliar i millorar la capacitat d'acollida. El projecte porta mesos aturat a l'espera que el Ministeri de Cultura emeti la corresponent llicència, requerida pel valor patrimonial de l'edifici, que és propietat del Ministeri de Defensa.
El conseller de Foment de Melilla, Miguel Marín, va assenyalar directament la delegada del Govern, Sabrina Moh, com a responsable de la demora, per haver derivat l'expedient al Ministeri quan, segons sosté, la competència per autoritzar l'actuació correspon a la Comissió de Patrimoni local. «Porta mesos aquest document esperant que contestin. Tot el que toquen ho converteixen en un desastre», va afirmar Marín sobre la gestió de la Delegació del Govern.
Les ONG que supervisen les condicions dels centres han elevat crítiques davant el deteriorament de les instal·lacions, agreujat per la pressió d'una ocupació molt per sobre del raonable. Mentrestant, la ciutat autònoma assumeix la tutela legal d'aquests menors sense poder augmentar de manera efectiva ni el nombre de places ni la velocitat dels trasllats, dues palances que depenen en gran mesura de decisions del Govern central.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.
