Mentre el Govern prepara una defensa pública del balanç sindical de la vaga general de l'11 de novembre, a l'interior del Consell de Ministres creixen les reserves. «Això no va bé, direm el que calgui dir, però el vot obrer no torna al PSOE amb piquets violents i encaputxats», reconeix davant La Razón un membre de l'Executiu, en una valoració que revela la distància entre el missatge oficial i el diagnòstic intern.

La instrucció que arriba des del nucli de decisió de la Moncloa és que ningú al Govern pot desmarcar-se dels sindicats convocants ni introduir matisos que posin en dubte l'èxit de la convocatòria. «Direm el que diguin els sindicats. Cal arribar al final», afirmen les mateixes fonts. L'escenografia de la resposta està, en paraules de qui participa en el seu disseny, «mesurada al mil·límetre».

La vaga com a peça de campanya, no com a instrument social

En l'estratègia de la Moncloa, la vaga forma part d'un clima polític més ampli orientat a generar la sensació, entre l'electorat d'esquerres, que les eleccions del 29 de novembre encara tenen partit per a Pedro Sánchez. La mobilització serveix, segons aquest enfocament, per alimentar la dinàmica de blocs i situar Santiago Abascal al centre de la confrontació, desplaçant Alberto Núñez Feijóo a un segon pla.

No obstant això, diversos alts càrrecs del partit reconeixen que aquesta aposta té un cost. «La diferència entre guanyar la batalla de les pancartes i guanyar la de les urnes és aquí, i podem estar apostant per una polarització els efectes electorals de la qual no controlem», assenyalen fonts consultades pel citat diari. Les enquestes territorials, segons aquestes mateixes fonts, indiquen que a les províncies que reparteixen tres escons, Vox està prenent els últims diputats al PP; i a les de quatre, els està traient als socialistes.

El problema de fons: el vot obrer no torna amb piquets

El principal flanc que el PSOE necessita recuperar és el de l'electorat treballador, que segons dirigents del mateix partit ha estat el principal perjudicat per la gestió del Govern en matèria migratòria, de serveis públics i d'infraestructures. «Desplaçar el debat cap als dèficits en les polítiques socials o els serveis públics, després de vuit anys de govern, no cola. És prendre la gent per idiota», afirma un alt càrrec d'una federació socialista amb quota de poder.

Aquest segment de l'electorat, segons l'anàlisi interna, no disposa d'alternatives privades quan els serveis públics fallen i percep que el creixement de la població no ha anat acompanyat de millores equivalents en sanitat, educació o altres àmbits de l'administració. La paradoxa és que l'estratègia de confrontació dissenyada a la Moncloa podria acabar beneficiant precisament Vox entre aquest mateix col·lectiu que el PSOE pretén recuperar.