La immigració irregular cap a Espanya ha crescut un 39,4% el 2026 respecte al mateix període de l'any anterior, segons el darrer balanç quinzenal del Ministeri de l'Interior. Fins al 15 de novembre, 44.238 persones havien accedit de manera irregular al territori nacional, enfront de les 31.742 registrades en l'idèntic tram del 2025. Aquesta xifra, però, deixa fora l'episodi més greu de l'any: l'entrada massiva de més de 100.000 persones per la frontera de Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, dels quals prop de 15.000 continuen a la ciutat autònoma.

L'informe ministerial justifica l'exclusió d'aquestes arribades argumentant que «no s'inclouen les entrades que ja han estat objecte de triatge», en referència als aproximadament 8.000 immigrants que van ser fitxats per la Policia Nacional. En edicions anteriors del mateix document, el departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska al·legava que aquestes dades «requerien una anàlisi específica». No és la primera vegada que passa: tampoc no es van incorporar al còmput global les arribades massives registrades durant la crisi de Ceuta del 2021. Si s'hi incloguessin les dades de juliol, el total anual superaria les 140.000 entrades irregulars.

Canàries bat tots els seus registres històrics a la ruta atlàntica

El gruix de l'increment s'explica per la reactivació de la ruta atlàntica cap a l'arxipèlag canari. Fins al 15 de novembre, 24.364 persones van arribar a les illes a bord de cayucos i pasteres, un 65,9% més que en els primers deu mesos i mig del 2025. Canàries concentra així més de sis de cada deu arribades per via marítima a tot el territori espanyol.

L'acceleració de les darreres setmanes no té precedents en els 32 anys d'història d'aquesta ruta. Durant la primera quinzena de novembre van arribar 11.037 persones en 106 embarcacions, gairebé 5.000 més que en tot el mes d'octubre. El cap de setmana del 14 i 15 de novembre es van rescatar més de 3.000 persones en 48 hores, amb 1.580 arribades en una sola jornada, una xifra que trenca tots els registres anteriors. El Govern central va declarar l'emergència migratòria a l'arxipèlag i va aprovar una partida extraordinària de 16 milions d'euros per ampliar places d'acollida, contractar personal per a Cruz Roja i adquirir una nova embarcació de Salvamento Marítimo.

El Govern canari denuncia que les mesures compromeses encara no s'han executat

Des de l'executiu autonòmic de Fernando Clavijo consideren les mesures aprovades insuficients i adverteixen que, sobre el terreny, cap dels compromisos no s'ha materialitzat encara. Han sol·licitat al Govern central el desplegament d'avions militars per accelerar els trasllats a la península, més efectius policials, la instal·lació d'un hospital de campanya a El Hierro i una major implicació operativa de la Unió Europea i de Frontex a les costes africanes del Senegal i Gàmbia, d'on parteix la majoria de les embarcacions.

«L'únic factor que està limitant les arribades irregulars és l'estat de la mar, la qual cosa és un fracàs del Govern d'Espanya», va declarar aquesta setmana el portaveu de l'executiu canari, Alfonso Cabello. A la crisi d'arribades s'afegeix la saturació dels centres d'acollida i la tutela de més de 3.300 menors estrangers no acompanyats a tot l'arxipèlag. Experts policials apunten que la pressió sobre la ruta atlàntica pot estar relacionada amb la crisi de Ceuta, que hauria desplaçat fluxos cap a les illes: després dels senegalesos, els ciutadans marroquins són ara el segon grup que més recorre al trajecte canari.