El Govern de Pedro Sánchez té previst instal·lar 61.603 telèfons mòbils d'alta potència a les meses electorals dels comicis generals del 29 de novembre, segons ha transcendit aquesta setmana. Els dispositius comptaran amb geolocalització, connexió a internet, gran capacitat d'emmagatzematge i accés mitjançant control remot, unes característiques que han disparat els dubtes d'experts en ciberseguretat sobre els riscos que poden suposar per al procés electoral.

Aquest dijous vencia el termini legal perquè l'Executiu presentés la documentació que acredita totes les garanties de seguretat exigides per la normativa vigent. La manca d'aquesta documentació a temps ha accentuat les preguntes sobre el protocol que el Govern té previst aplicar per blindar el sistema davant de possibles interferències o manipulacions externes.

Els dubtes tècnics que assenyalen els experts

Especialistes en ciberseguretat consultats per diversos mitjans han apuntat una bateria d'interrogants sobre el model escollit. Entre les qüestions més rellevants figuren quina entitat controlarà els accessos remots als telèfons, qui tindrà la capacitat d'intervenir en els dispositius durant la jornada electoral i com es garantirà que les dades recollides a les meses no siguin accessibles des de fora. La funció de geolocalització també ha generat debat: tot i que pot servir per verificar que el dispositiu és a la ubicació assignada, obre la porta a un rastreig permanent de cada mesa.

El volum del desplegament —més de seixanta mil unitats— converteix aquest projecte en una de les majors operacions tecnològiques mai planificades per a unes eleccions a Espanya. Els crítics assenyalen que la combinació de control remot i connexió permanent a internet en un entorn tan sensible com l'escrutini de vots requereix auditories independents i protocols de seguretat publicats amb prou antelació, cosa que de moment l'Executiu no ha facilitat.

Un termini legal incomplit que afegeix incertesa

L'obligació de presentar abans d'aquest dijous la documentació de garanties no és un tràmit menor: la llei electoral imposa requisits específics per a qualsevol sistema tecnològic que s'integri en el procés de votació o escrutini. L'incompliment d'aquest termini —o el seu compliment a última hora sense marge per a una revisió externa— deixa el sistema sense el suport de transparència que seria esperable en una cita d'aquesta magnitud. El debat sobre els mòbils a les meses s'afegeix així a la ja intensa polèmica política que envolta la convocatòria electoral del 29 de novembre.