Claves
- El preu majorista de la llum va assolir 192 €/MWh l'octubre, el doble que fa un any
- És el nivell més alt des del setembre del 2022, quan el topall al gas inflava artificialment els preus
- El Banc d'Espanya apunta al conflicte a l'Orient Pròxim i al bloqueig de l'estret d'Ormuz com a causa principal
- Un informe d'Afry adverteix que reintroduir el topall al gas podria generar pèrdues netes de 1.500 milions d'euros
El preu majorista de l'electricitat a Espanya va tancar l'octubre del 2026 en 192 euros per megavat hora (€/MWh), el seu nivell més elevat des del setembre del 2022, quan va arribar als 216,3 €/MWh sota l'efecte artificial del topall al gas aprovat per mitigar l'impacte de la guerra a Ucraïna. El dato, publicat per Red Eléctrica, suposa exactament el doble que el registrat l'octubre del 2025, quan el preu se situava en 93,8 €/MWh.
L'escalada no és un fet aïllat, sinó la culminació d'una tendència sostinguda des del maig. Aquell mes el preu era de 73,9 €/MWh; el juny va pujar fins a 85,3 €/MWh; el juliol fins a 121,4 €/MWh; l'agost fins a 132,5 €/MWh, i el setembre fins a 168 €/MWh. La comparació amb els mateixos mesos del 2025 resulta especialment reveladora: el juliol de l'any passat el megavat hora costava 85 €/MWh, enfront dels 121,4 €/MWh d'aquest juliol; l'agost, 81,1 €/MWh enfront de 132,5 €/MWh.
El conflicte a l'Orient Pròxim, darrere de l'encariment del gas
Un informe d'octubre del Banc d'Espanya identifica el conflicte a l'Orient Pròxim com el principal detonant de l'escalada. El bloqueig de l'estret d'Ormuz a finals de febrer va interrompre prop d'una cinquena part del comerç mundial de gas natural liquat, incloses les exportacions de Qatar. Al Mercat Ibèric del Gas, el preu va passar d'uns 30 €/MWh a finals de febrer a més de 50 €/MWh durant els primers dies de març. Després d'un alleujament temporal coincidint amb el alto el foc d'abril, la tensió va tornar a l'estiu: el setembre el gas va arribar als 78 €/MWh, més del doble que el febrer.
El Banc d'Espanya precisa que la translació de l'encariment del gas al preu elèctric va ser desigual al llarg de l'any. A la primavera, l'elevada producció renovable va amortir el cop i el preu majorista de la llum es va mantenir entre 40 i 55 €/MWh. A l'estiu, en canvi, la translació va ser molt més intensa i el preu va assolir els 143 €/MWh el setembre, abans de continuar el seu ascens l'octubre.
Què diu la factura final del consumidor?
Els 192 €/MWh que calcula Red Eléctrica recullen el preu del mercat majorista més els serveis d'ajust de la xarxa, però no són el preu final que paga el ciutadà. A aquesta xifra cal sumar-hi els peatges de transport i distribució, els càrrecs del sistema —que inclouen el dèficit de tarifa històric i els costos de suport a les renovables— i els impostos: l'IVA i l'impost sobre l'electricitat. El cost real a la factura domèstica és, per tant, sensiblement superior.
El debat sobre el retorn del topall al gas
La consultora Afry va publicar el 6 de novembre un informe en què analitza l'impacte potencial de reintroduir el mecanisme ibèric de topall al gas a finals del 2026. Les seves conclusions són cauteloses: tot i que un topall de 40 €/MWh reduiria el preu majorista en uns 18,5 €/MWh el 2027, la consultora estima que generaria una pèrdua neta de benestar socioeconòmic de 1.500 milions d'euros. La raó és que l'estalvi per als consumidors quedaria parcialment neutralitzat per les compensacions que caldria abonar a les centrals tèrmiques i per les pèrdues que experimentaria la generació de baixes emissions de carboni. Afry conclou que qualsevol decisió sobre la mesura ha de tenir en compte els seus efectes econòmics globals, i no només la reducció dels preus majoristes.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


