L'illa de El Hierro viu la major crisi migratòria des que es va obrir la ruta atlàntica fa 32 anys. Només en els primers quinze dies de novembre, més de 10.000 persones han desembarcat a les seves costes a bord de 97 cayucos, una xifra sense precedents que supera àmpliament els registres històrics. El dissabte 15 de novembre va marcar el pic més alt amb 1.327 arribades en un sol dia exclusivament en territori herreño, dins d'un balanç de 1.580 migrants comptabilitzats a tot l'arxipèlag canari en aquella jornada. En el que va d'any, unes 27.000 persones han arribat a les illes, un 83,5% més que en el mateix període del 2024.

El Govern de Canàries, dirigit per Fernando Clavijo, fa setmanes que denuncia que les mesures compromeses per l'Executiu de Pedro Sánchez no s'estan materialitzant sobre el terreny. Després d'una reunió a la comissió interministerial, el Govern central va declarar l'emergència migratòria i va anunciar una partida extraordinària de 16 milions d'euros per ampliar places d'acollida, reforçar la Creu Roja i incorporar una nova embarcació a Salvamento Marítimo. Una setmana després, segons el viceconseller de Presidència canari, Alfonso Cabello, «sobre el paper s'han compromès, però sobre el territori no han complert».

Un hospital de 30 llits desbordat i una Guàrdia Civil amb una parella per torn

La dimensió del problema es fa més evident en contrastar els recursos de l'illa amb el volum d'arribades. L'Hospital Insular de El Hierro compta amb només trenta llits, una dotació completament insuficient per atendre els migrants que necessiten hospitalització. La direcció del centre ha hagut d'habilitar d'urgència deu places addicionals al saló d'actes, mentre el Servei Canari de la Salut adverteix que la situació dels professionals sanitaris és «insostenible». Paral·lelament, els agents de la Guàrdia Civil a La Restinga han de fer front a l'arribada de tres o quatre cayucos diaris amb una sola parella de guàrdia per torn, segons denuncien els mateixos agents.

El Govern canari ha reclamat a Madrid mesures concretes que fins ara no han arribat: avions militars per accelerar els trasllats a la península, més efectius policials, la instal·lació d'un hospital de campanya a El Hierro i una major implicació operativa de la Unió Europea. En particular, l'Executiu autonòmic critica que no s'hagi desplegat Frontex ni a Canàries ni a les costes del Senegal i Gàmbia, des d'on part la majoria d'embarcacions. «L'únic factor que està limitant les arribades irregulars és l'estat de la mar, la qual cosa és un fracàs del Govern d'Espanya», ha afirmat el portaveu canari.

Pressió diplomàtica tardana i sense resposta europea concreta

Pedro Sánchez va trucar el dilluns al president senegalès Bassirou Diomaye per explorar una resposta coordinada, un contacte que es va produir un mes després del repunt d'arribades. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, havia visitat el Senegal només deu dies abans per reunir-se amb el seu homòleg Mouhamadou Makhtar Cissé, tot i que sense resultats visibles fins a la data. El Govern canari pressiona perquè tots dos països pactin mecanismes de devolució immediata dels migrants que arriben des del Senegal.

En el pla europeu, el president canari es va reunir la setmana passada amb el comissari d'Interior, Magnus Brunner, que va reconèixer la gravetat de la crisi i va assenyalar que Espanya havia de sol·licitar formalment el suport de Frontex i els fons de solidaritat de la UE. Cap d'aquestes sol·licituds ha derivat de moment en una decisió operativa.