L'Audiència Nacional ha obert aquest dilluns la vista oral d'una de les peces més significatives derivades del cas 3%: el presumpte amany sistemàtic de contractes d'obra pública de la Generalitat de Catalunya entre el 2008 i el 2015. Disset persones seuen al banc dels acusats per haver manipulat adjudicacions que van afectar nou expedients per un import conjunt de 5.585.325 euros.

Al centre del procediment hi figuren Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, que van ocupar la presidència i la direcció general, respectivament, de Gestió d'Infraestructures S.A.U. (GISA), el vehicle d'obra civil del Govern durant els executius de Convergència i Unió. La Fiscalia Anticorrupció els atribueix els delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques i prevaricació, i demana per a ells penes d'entre sis anys i tres mesos i vuit anys i nou mesos de presó.

Un càrtel batejat amb nom en clau dins la patronal de les enginyeries

Segons l'escrit d'acusació, Quer i Rosell no actuaven sols. A l'altra banda de l'operativa es va articular una xarxa d'empreses d'enginyeria que, en el si de l'Associació d'Empreses d'Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (Asinca), van constituir un càrtel al qual van posar el nom en clau de 'Núria Bofill'. La seva funció era pactar per endavant els preus dels concursos per excloure competidors externs al grup, cosa que permetia a les firmes implicades obtenir contractes en condicions més avantatjoses de les que haurien aconseguit en lliure competència.

La Fiscalia sosté que els màxims responsables de GISA van arribar a introduir un pas intermedi en la valoració de les ofertes que depenia exclusivament del seu propi criteri, i que des d'aquesta posició exercien una influència determinant sobre els membres de la mesa de contractació per garantir l'adjudicació del candidat prèviament pactat. Tot això ocorria mentre la Generalitat aplicava retallades pressupostàries en plena crisi econòmica.

Organismes afectats i obres concretes en infraestructures clau

Les ramificacions de l'acord no es van limitar a GISA. L'acusació identifica entre els organismes perjudicats l'Agència Catalana de l'Aigua, Aigües del Ter Llobregat, Regs de Catalunya, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Tabasa, el Consorci d'Aigües de Tarragona, el Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils i l'Ajuntament de Barcelona.

Entre els projectes manipulats hi figuren l'estudi per perllongar la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat entre la plaça d'Espanya i Gràcia, la direcció de les obres d'ampliació a Sabadell i l'extensió de la xarxa del Metro de Barcelona. També s'hi inclouen millores i construcció de carreteres a Sant Julià de Ramis, l'eix del Llobregat, la variant de Gandesa i els desdoblaments entre Sant Llorenç d'Hortons i Martorell, així com a Manresa.

Una macrocausa que va arrencar el 2015 amb el registre de la seu de CDC

El cas 3% va néixer d'una denúncia per irregularitats en contractes de Torredembarra. Les investigacions van portar fins a la constructora Teyco —vinculada a la família Sumarroca—, on el juliol del 2015 la Guàrdia Civil va trobar anotacions manuscrites sobre presumptes pagaments de comissions a canvi d'adjudicacions. Dos mesos després, els agents van registrar la seu de Convergència i la seva fundació CatDem; a l'octubre hi van tornar per detenir l'aleshores tresorer del partit, Andreu Viloca, i el mateix Rosell, que ara torna al focus judicial.

En la sessió inaugural del judici, les defenses dels 17 processats tenen previst impugnar proves i plantejar possibles dilacions indegudes, després de més d'una dècada d'instrucció des que es van obrir les primeres diligències.