La Policia Nacional va detenir el passat dimarts a Burgos un home acusat d'encapçalar la primera implantació física en territori espanyol del grup ciberterrorista prorús NoName057(16), responsable d'almenys 447 ciberatacs contra institucions, entitats bancàries i empreses de transport a Espanya des del 2024. L'arrest, fet públic aquest divendres per la Direcció General de la Policia Nacional, comporta també l'acusació d'enaltiment del terrorisme.

Fins ara, NoName057(16) havia operat a Espanya de forma exclusivament virtual. La detenció d'aquest individu frustra el que els investigadors consideren el primer intent de traslladar aquesta activitat al pla físic i de preparar accions violentes en sòl espanyol.

Un arsenal de guerra al domicili del detingut

El registre del domicili va deparar una troballa que va més enllà de l'activitat cibernètica: els agents van intervenir un fusell semiautomàtic amb culata plegable, diverses carabines, escopetes i carregadors d'alta capacitat, juntament amb més de 5.000 cartutxos, incloent-hi munició d'ús militar. Entre el material confiscat hi figuren també set defenses artesanals amb cargols incrustats, llances desmuntables de doble tall, un puny americà i un aerosol de gas no homologat.

Aquest arsenal converteix el cas en quelcom qualitativament diferent d'una operació de ciberseguretat convencional: les autoritats subratllen que el detingut no només gestionava propaganda i reclutament en línia, sinó que disposava de mitjans per executar atacs físics.

Propaganda, captació i reclutament en línia

En el pla digital, el detingut difonia a les xarxes socials cridades a ciberatacar organismes de l'Estat i a enfrontar-se directament a les forces de seguretat. Actuava a més com a enllaç entre potencials simpatitzants i els canals de reclutament formals de l'organització, derivant els interessats a plataformes vinculades al grup.

NoName057(16) és una organització d'hacktivisme prorús activa des del 2022 que ha concentrat els seus atacs en països de l'OTAN i en estats que donen suport a Ucraïna. A Espanya, els gairebé 450 atacs atribuïts al grup des del 2024 han afectat webs d'administracions públiques, entitats financeres i operadors de transport mitjançant tècniques de denegació de servei distribuït (DDoS).