Pepa Millán, portaveu de Vox al Congrés, ha qualificat els comicis del 29 de novembre com quelcom més que una alternança ordinària de govern. En una entrevista a esRadio, Millán va sostenir que el que hi ha en joc el pròxim dia 29 és la pròpia existència d'Espanya com a nació, i va subratllar que, al seu parer, aquestes eleccions són qualitativament diferents de convocatòries anteriors.

La dirigent va fonamentar aquesta lectura en el que va descriure com un procés de degradació acumulada: en els darrers anys, va dir, s'ha produït tant un debilitament de la unitat territorial del país com un deteriorament del teixit social, en part —segons el seu anàlisi— per l'actitud d'un govern que, en les seves paraules, ha fomentat la divisió entre ciutadans.

Una generació sense perspectiva de prosperitat

Per il·lustrar aquest diagnòstic, Millán va recórrer a la seva pròpia trajectòria vital. Amb 31 anys, va afirmar no haver conegut en la seva vida adulta un escenari de bonança econòmica real, i va atribuir aquesta situació a una ruptura entre les expectatives transmeses a la seva generació i la realitat a la qual s'enfronta. Va assenyalar que els qui van complir amb tot el que se'ls demanava —estudiar, formar-se, treballar— no han accedit a les condicions de vida que sí van gaudir generacions anteriors. D'aquí que definís el 29-N com l'última oportunitat per recuperar un horitzó de prosperitat i concòrdia per als més joves.

Ceuta com a primer punt del programa electoral

Un dels eixos de l'entrevista va ser el programa que Vox acaba de presentar, que arrenca precisament per la qüestió de Ceuta. Millán va explicar que la integritat territorial és el requisit previ a qualsevol altra política: si no es pot garantir la sobirania sobre el propi sòl, va raonar, la resta del programa perd sentit. En aquesta línia, Vox defensa la militarització permanent de Ceuta i Melilla, amb presència estable de les Forces Armades i les seves famílies a totes dues ciutats.

Per fer efectives les devolucions de les persones que han entrat de forma irregular, la portaveu va citar l'acord bilateral signat amb el Marroc el 2007, així com tractats internacionals i vies diplomàtiques. També va plantejar revisar l'acord preferencial que el Marroc manté amb la Unió Europea com a palanca de pressió, argumentant que la relació entre tots dos països és d'interès mutu i que Espanya no hauria de mostrar-se en una posició de feblesa negociadora.

Immigració: expulsió d'irregulars i repatriació dels qui delinqueixin

En matèria migratòria, Millán va reconèixer que no hi ha solucions immediates ni senzilles, però va detallar les mesures que encapçalen el programa del seu partit. La primera és la devolució als seus països d'origen de totes les persones que hagin entrat a Espanya per vies il·legals. A això s'hi afegeix la repatriació dels qui, havent entrat per canals legals, es dediquin de manera habitual a activitats delictives, així com dels qui portin anys depenent de prestacions públiques sense acreditar recerca de feina.

Vaga general i crida a la mobilització

La portaveu també es va pronunciar sobre la vaga general convocada aquella setmana, que va qualificar de fracàs estrepitós quant a seguiment. Tanmateix, va advertir que el dada rellevant no és el resultat de la convocatòria sinó la disposició que, al seu parer, revela en el Govern per mobilitzar instruments de pressió contra l'oposició. Davant d'això, va llançar un missatge directe als votants: l'amenaça existeix, però la resposta és la participació massiva el dia 29. Segons Millán, una mobilització suficient dels qui volen un canvi permetria superar qualsevol obstacle que pogués plantejar-se en el camí cap a aquest resultat.