El Consell de Ministres extraordinari del 13 de novembre va aprovar una nova convocatòria de 500 places de jutges i 200 de fiscals, rèplica exacta de la que el Govern ja havia llançat al juny. En total, en poc més de sis mesos, l'Executiu de Pedro Sánchez haurà tret a concurs mil noves places per a la carrera judicial i quatre-centes per a la fiscalia, una xifra sense precedents en la història de la democràcia espanyola.

D'aquestes mil places de jutge, dues-centes cinquanta es cobriran pel denominat quart torn: una via d'accés a la judicatura reservada a professionals jurídics —advocats, procuradors, lletrats de l'Administració de Justícia, entre d'altres— amb almenys deu anys d'experiència acreditada, que no han de superar les oposicions convocades per a la resta. Els candidats que superin aquest procés s'incorporaran a la carrera judicial el 2027, en el cas de les places de juny, i el 2028 els de la convocatòria de novembre.

El volum de les dues convocatòries conjuntes equival a prop del 20% del total de jutges i magistrats en actiu, que segons les dades del Consell General del Poder Judicial ascendeixen actualment a 5.502. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va signar la mesura en el marc d'un Consell de Ministres de caràcter extraordinari habilitat amb motiu del període electoral.

El quart torn, focus de la controvèrsia

El quart torn existeix en l'ordenament jurídic espanyol des de fa dècades i la seva constitucionalitat no està qüestionada. No obstant això, la decisió de reservar-li una de cada quatre places en unes convocatòries d'aquesta magnitud —i de fer-ho en dues onades consecutives en tan poc temps— ha avivat el debat sobre la composició ideològica de la judicatura.

Des del PSOE es ve sostenint que el Poder Judicial té un biaix conservador estructural, argumentant que les associacions judicials majoritàries —l'Asociación Profesional de la Magistratura i Francisco de Vitoria— són d'orientació conservadora, mentre que Jueces y Juezas para la Democracia representa una minoria. No obstant això, dins del col·lectiu hi ha un bloc de prop de dos mil jutges no associats la filiació ideològica dels quals resulta difícil de determinar.

L'entorn del president ha assenyalat en diverses ocasions magistrats que instrueixen causes relacionades amb el PSOE, amb exdirigents del partit o amb familiars de Sánchez, investigats o condemnats per presumpta corrupció en diversos procediments oberts. Aquesta tensió de fons entre l'Executiu i part de la judicatura proporciona el context en què s'emmarquen unes convocatòries que el Govern defensa com una resposta a la càrrega de treball dels tribunals i a la necessitat de reforçar el sistema judicial.