Alberto Núñez Feijóo i Vox mantenen negociacions obertes per coordinar-se en les llistes al Senat de cara a les eleccions del 29 de novembre, amb el termini de presentació de candidatures tancant-se aquest dilluns. Fonts properes a les converses reconeixen que hi ha diferències entre les dues formacions, tot i que assenyalen que «està tot obert».

El líder del PP va confirmar públicament les negociacions en una entrevista a la Cope, on va apostar per la «discreció» i va advertir que «seria un error facilitar-li el control del Senat al sanchisme». Feijóo ja ha tancat acords electorals similars amb UPN a Navarra i amb Foro Asturias per optimitzar el vot conservador en aquestes circumscripcions, i busca replicar aquesta fórmula a escala nacional amb Vox.

Per la seva banda, Santiago Abascal ja va plantejar la setmana passada que Vox està disposat a fer «sacrificis», que es traduirien en no presentar candidatura en determinades circumscripcions a canvi d'algun tipus de contraprestació en les llistes. La via de la coalició formal va quedar descartada en haver expirat ja el termini per registrar-la.

El control del Senat, en joc: majories qualificades i òrgans constitucionals

En els comicis del 29 de novembre s'elegiran 209 dels 267 escons del Senat. Els 58 restants els designen els parlaments autonòmics. Per assolir la majoria qualificada de tres cinquens —161 senadors— que es requereix per a reformes constitucionals, renovar quatre magistrats del Tribunal Constitucional amb el mandat caducat o elegir deu vocals del Consell General del Poder Judicial, és imprescindible superar aquest llindar.

El 2023, el PP va obtenir 120 senadors per elecció directa i 23 per designació autonòmica, mentre que Vox en va sumar cinc per aquesta darrera via gràcies als pactes de govern amb els populars en diverses comunitats. El total de 148 escons es va quedar a prop, però per sota, dels 161 necessaris per a la majoria qualificada.

El detonant de les negociacions actuals és l'acord que les forces d'esquerres sí van aconseguir registrar com a coalició electoral, precisament amb l'objectiu d'impedir que la dreta recuperi la majoria absoluta a la Cambra Alta. Feijóo va subratllar el vincle entre les dues parts recordant que els cinc senadors autonòmics de Vox existeixen gràcies als acords de govern amb el PP: «En aquest context, entenc que hi ha possibilitats d'arribar a punts de trobada», va afirmar.

La 'llei de néts' i la pressió al Ministeri d'Exteriors

En la mateixa entrevista, Feijóo va abordar un altre front obert de cara al 29-N: l'aplicació de l'anomenada 'llei de néts' i el vot dels nacionalitzats que no hagin acreditat ser descendents d'exiliats del franquisme. El líder del PP va dir que no veia «risc» en un eventual pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la paralització d'aquest cens, tot i que va reconèixer que al partit sí existeix inquietud sobre com gestionarà l'assumpte el Govern.

La vicesecretària del PP Alma Ezcurra va informar que el partit ha enviat un burofax a la directora general d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars exigint-li que compleixi «de manera immediata el que ha ordenat el Suprem» respecte a la retirada del cens dels nacionalitzats que no acreditin ser descendents d'exiliats. El PP va advertir que, en cas d'incompliment, recorrerà als tribunals.