El primer gran debat dels caps de llista per Barcelona per a les eleccions generals del 29 de novembre va deixar els intercanvis més tensos als blocs d'immigració i habitatge. La trobada, organitzada per RTVE Catalunya i emesa aquest diumenge per La 1 en desconnexió territorial, va reunir Jordi Hereu (PSC), Xavier García Albiol (PP), Juanjo Aizcorbe (Vox), Ernest Urtasun (Frente Amplio/Comuns), Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts).

Al bloc de seguretat i immigració, Juanjo Aizcorbe va assegurar que el nivell d'arribada d'immigrants és «insuportable» i que comporta, al seu parer, un procés d'«islamització». Albiol, alcalde de Badalona, va donar suport a aquest diagnòstic: va afirmar que hi ha «un greu problema d'integració i convivència» a les ciutats catalanes i que «s'ha colat gent que ve a delinquir». Hereu va defensar la convivència existent als municipis catalans i va demanar no barrejar immigració amb seguretat, resposta que Aizcorbe va rebutjar dient-li que està «molt allunyat de la realitat». Nogueras, per la seva banda, va reclamar que Catalunya disposi de competències pròpies per gestionar els fluxos migratoris.

Habitatge: retrets creuats pel decret que va tombar el Govern

El debat sobre habitatge va girar al voltant del decret governamental rebutjat al Congrés amb els vots del PP, Vox i Junts, fet que va precipitar la convocatòria electoral. Albiol va qualificar la norma de «barbaritat» per equiparar, segons ell, els inquilins morosos voluntaris amb els qui no poden pagar, i va anunciar que el PP la derogaria si arriba al Govern. Rufián va replicar que els qui no paguen podent-ho fer són només «quatre caretes» i va advertir Junts que el seu vot contrari al decret va ser una estratègia «autolesiva». Urtasun va aprofitar per assenyalar que les comunitats del PP no apliquen el límit de preus i va atribuir a la pressió de Sumar i Comuns que el PSOE hagi impulsat mesures en aquesta matèria. Hereu va defensar el lideratge de Pedro Sánchez en habitatge, però va emmarcar el debat en termes electorals en advertir de l'«amenaça» que suposa, en les seves paraules, el «PPVox» per a la llengua i l'autogovern català.

Rodalies i ferrocarril, després de l'accident d'Urda

El recent accident ferroviari a Urda (Toledo) va condicionar el bloc d'infraestructures. Hereu va defensar una inversió prevista de 8.000 milions d'euros a Rodalies i la incorporació de 110 nous trens, mentre Albiol va ironitzar sobre el fet que el PSC parli de projectes futurs després de vuit anys al Govern, i va prometre una auditoria de tota la xarxa i una inversió de 20.000 milions si el PP governa. Urtasun va rebutjar el que va anomenar «lliçons» del PP, partit al qual va responsabilitzar de retallades anteriors a Rodalies. Nogueras va tornar a reclamar el traspàs integral de la xarxa a la Generalitat.

Immersió lingüística: posicions divergents entre la dreta i la centredreta

A l'apartat de política educativa i llengua, Aizcorbe va advocar directament per eliminar el model d'immersió lingüística en català. Albiol es va distanciar d'aquesta posició frontal però també va qüestionar el sistema: el va qualificar de «fracàs» i va defensar que cal «replantejar-lo». Els candidats d'esquerres i els independentistes van rebutjar qualsevol canvi en el model.