Claves
- Abascal tancarà campanya a la Plaça de Bous de València el 27 de novembre
- Vox necessita 11.500 vots més per treure al PSOE el seu cinquè escó a València
- L'últim diputat valencià té tres candidats possibles: PP, PSOE i Vox
- Vox és primera força en 15 municipis afectats per la dana, segons estimacions
Santiago Abascal ha fixat València com a escenari de tancament de la seva campanya el 27 de novembre, amb la Plaça de Bous com a seu. L'elecció no és casual: la circumscripció valenciana acull una de les disputes d'escó més ajustades d'aquestes eleccions del 29 de novembre, i la candidatura de Vox competeix directament amb la del PSOE per l'últim diputat en joc.
Segons el model d'ElectoralLab, construït a partir de 77 sondejos de 21 empreses demoscòpiques i 10.000 simulacions, Vox obtindria tres escons pels cinc que s'atribueixen tant al PP com al PSOE. El setzè diputat és a l'aire: n'hi hauria prou que Vox sumés 0,80 punts percentuals addicionals per assolir el quocient que avui dona al PSOE el seu cinquè representant, cosa que amb les dades de fa quatre anys equivaldria a uns 11.500 vots més. Si aquest transvasament es produís, Vox passaria de dos a quatre diputats —doblant la seva representació respecte al 2023— i els populars mantindrien els seus cinc, cosa que donaria al PP i Vox una majoria de nou dels setze escons.
Un últim escó amb tres candidats possibles
El repartiment definitiu és lluny de ser una certesa. Altres sondejos ja assignen directament quatre escons a Vox i entre cinc i sis al PP. Les pròpies simulacions d'ElectoralLab distribueixen l'últim diputat entre els populars en el 32,4% dels casos, el PSOE en el 28,1% i Vox en el 21,7%. L'aritmètica situa aquesta circumscripció entre les més sensibles del país, on petites oscil·lacions del vot de qualsevol candidatura poden alterar el resultat final.
El mateix dia que Abascal omplirà la Plaça de Bous, Alberto Núñez Feijóo té previst el seu propi míting en aquest mateix recinte el 21 de novembre, sis dies abans. Els dos partits de la dreta es mesuren així en el mateix espai físic, en el que és també un pols de capacitat de mobilització entre les dues formacions que competeixen per l'electorat conservador valencià.
El pes de Vox en la política valenciana, més enllà de l'escó
L'aposta per València respon també a la posició que Vox ocupa en la política autonòmica i municipal. El PP depèn del suport de Vox per governar a la Comunitat Valenciana, una dependència que es manté fins i tot després que els d'Abascal abandonessin l'Executiu de Carlos Mazón el juliol del 2024. A l'Ajuntament de València, María José Catalá va arribar a l'alcaldia el 2023 gràcies a un pacte amb Vox, que va obtenir quatre regidors.
A aquesta situació s'afegeix l'impacte polític que continua generant la dana d'octubre del 2024. Segons una projecció d'Electomanía publicada a finals d'aquell mes, Vox figura com a primera força en quinze dels municipis afectats per les inundacions, entre ells Paiporta, Catarroja, Torrent i Chiva, localitats governades fins aleshores pel PSOE o el PP. La gestió de les diferents administracions a la zona ha concentrat el debat valencià durant els últims dos anys.
De cara al maig del 2026, la direcció nacional de Vox treballa en la possibilitat de disputar alcaldies en grans ciutats, i València figura entre els seus objectius. El nom de Vicente Barrera, exvicepresident de la Generalitat Valenciana i president provincial del partit, es baralla tant com a possible candidat a l'alcaldia de la capital com per encapçalar la llista a les Corts Valencianes, tot i que la decisió no està presa.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.
