La Fiscalia Europea manté oberts a Espanya al voltant de 74 investigacions relacionades amb la gestió dels fons Next Generation, amb un perjudici econòmic encara sense quantificar. El Tribunal de Comptes Europeu ha posat de manifest que el Govern de Pedro Sánchez només va comunicar a Brussel·les 11 d'aquests casos de presumpte frau en el mateix període, entre el 2021 i finals del 2024, segons l'anàlisi de l'organisme fiscalitzador.

Els delictes que centren les indagacions són malversació, frau i tràfic d'influències. Diversos dels procediments oberts tenen un perfil públic elevat. En el cas Cerdán, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil ha investigat presumptes irregularitats en adjudicacions d'obra pública i possibles comissions lligades a contractes l'import conjunt dels quals arriba a centenars de milions d'euros, part d'ells amb finançament europeu. La Fiscalia Europea va arribar a estudiar si aquests contractes entraven dins del seu àmbit de competència.

El cas Begoña Gómez ha incorporat també línies d'investigació sobre contractes i ajuts públics concedits a empreses vinculades a l'empresari Juan Carlos Barrabés. Per la seva banda, el cas Plus Ultra va generar dubtes sobre l'origen i la destinació dels recursos utilitzats en el rescat de l'aerolínia i sobre els mecanismes de supervisió aplicats. L'episodi més recent afecta el Ministeri d'Igualtat, on la Fiscalia Europea investiga un presumpte frau en l'adquisició de polseres telemàtiques per al control d'agressors en casos de violència de gènere.

El Tribunal de Comptes assenyala problemes estructurals, no només expedients concrets

Més enllà dels procediments judicials, el Tribunal de Comptes espanyol ha identificat deficiències de caràcter estructural en la distribució dels fons. L'organisme va qüestionar l'ús de 2.389 milions d'euros procedents de crèdits sobrants del pla europeu per sufragar el pagament de pensions i complements a mínims. El Tribunal no va declarar l'operació il·legal, però va posar en dubte la fórmula pressupostària utilitzada per finançar despeses de caràcter permanent amb recursos vinculats al Pla de Recuperació.

L'informe també va detectar anomalies a Adif: possibles alteracions de puntuacions en procediments de contractació finançats amb fons europeus, amb valoracions que, segons el Tribunal, mancaven de la transparència i la motivació suficients i podien empara decisions arbitràries.

Els fiscalitzadors apunten a més a dificultats estructurals per rastrejar el recorregut dels diners: la concentració d'adjudicacions en grans empreses, l'accés limitat de les pimes als ajuts i la renúncia a part del finançament inicialment previst. Qualsevol irregularitat acreditada pot comprometre no només la devolució de fons a Brussel·les, sinó també la disposició de la Unió Europea a confiar a Espanya la gestió de futures partides comunitàries.