Un desplegament de més de vint furgons de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) es va personar a quarts de vuit del matí d'aquest diumenge a l'esplanada del Guano, a Ceuta, per procedir al desallotjament del que era l'últim gran assentament de migrants marroquins que quedava a la ciutat. L'operatiu posa fi a la concentració que s'havia format allà després del desmantellament previ dels campaments a les platges del Trampolín i de Benítez.

Al Guano hi havia instal·lades des de feia setmanes prop d'un miler de persones, entre les quals uns cent menors, que dies abans s'havien manifestat al mateix indret per reclamar el seu trasllat a centres d'acollida. Tots ells porten des de finals de juliol a la ciutat, quan es va produir una entrada massiva durant els dies 30 i 31 d'aquell mes.

Dues destinacions possibles: el CATE o la frontera del Tarajal

El procediment habitual en aquests operatius consisteix a oferir als migrants dues vies: el trasllat al Centre d'Atenció Temporal per a Estrangers (CATE), on són identificats i derivats a dispositius d'acollida temporal mentre es tramiten les seves sol·licituds d'asil, o bé el retorn voluntari al Marroc a través del pas fronterer del Tarajal. En les operacions anteriors a les platges, al voltant de 1.700 persones van ser evacuades, i la gran majoria va optar per tornar al seu país.

Amb tot, el desallotjament del Guano no equival a netejar completament els carrers de Ceuta de persones en situació irregular. Centenars de migrants segueixen sense un lloc fix: alguns deambulen per barriades com El Príncipe o Los Rosales, d'altres es mantenen amagats als turons que envolten la ciutat i un nombre indeterminat resideix en pisos patera que les autoritats van desmantellant de manera progressiva.

L'ombra de l'expulsió frena les regularitzacions

Bona part dels qui eviten presentar-se davant les autoritats són conscients que les seves possibilitats d'obtenir asil són molt reduïdes i que, en cas de rebre una resolució negativa, quedarien subjectes a una ordre d'expulsió d'Espanya amb una prohibició de retorn de cinc anys. Aquesta perspectiva porta molts a preferir el retorn voluntari —que no tanca la porta a tornar-ho a intentar en el futur— mentre que d'altres aposten per romandre amagats amb l'esperança de creuar irregularment a la Península.

Des de principis d'agost, la Guàrdia Civil ha frustrat diversos intents de creuament il·legal en embarcacions d'esbarjo. En alguns casos es va detenir els organitzadors, que cobraven als migrants pel trajecte; en d'altres, les mateixes persones havien adquirit embarcacions sense patró per intentar arribar a la costa peninsular pels seus propis mitjans.