Claves
- Garriga defensa a Girona que ser català és una manera de ser espanyol
- Álvarez de Toledo (PP) va qualificar d'«error gravíssim» reconèixer una identitat col·lectiva catalana
- Vox denuncia que els estrangers reben més del 40% de les prestacions a Girona
- El partit presenta prioritat nacional, desregulació i remigració com a eixos del 29N
Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament de Catalunya, va sortir aquest dijous al pas de les crítiques de la dirigent popular Cayetana Álvarez de Toledo i va reafirmar que la identitat catalana no contradiu sinó que complementa l'espanyola. «La nostra manera de ser espanyols, la de la gent de Vox a Girona i a Catalunya, és sent catalans, i molt catalans», va declarar des de Girona, on va comparèixer davant els mitjans amb el candidat de Vox al Congrés per aquesta circumscripció, Ignasi Mulleras.
La polèmica arrenca d'unes declaracions del líder de Vox, Santiago Abascal, publicades el passat 25 d'octubre a La Vanguardia, en què va defensar una identitat catalana «dual» —no excloent— integrada dins la identitat espanyola. Álvarez de Toledo, número dos del PP al Congrés per Madrid, va qualificar aquest plantejament d'«error gravíssim» i va sostenir que la identitat col·lectiva catalana forma part del relat nacionalista, afirmant que «cada català té la seva identitat» a títol individual.
Garriga no va recular davant aquestes crítiques. Per al portaveu de Vox, l'adversari real dels catalans no és Espanya sinó «la immigració massiva i l'avanç de l'islamisme», fenòmens que, al seu parer, amenacen per igual la identitat catalana i l'espanyola. Amb això, Vox tracta de compatibilitzar el catalanisme cultural amb la seva posició més coneguda en matèria migratòria, dos elements que el partit presenta com a part d'un mateix projecte.
Tres eixos: prioritat nacional, desregulació i remigració
Més enllà del debat identitari, Garriga va aprofitar l'acte a Girona per exposar el programa electoral de Vox de cara al 29N, articulat en tres pilars. El primer és la prioritat nacional en l'accés a prestacions i habitatge públic. El dirigent de Vox va afirmar que els estrangers perceben més del 40% de les prestacions socials a Girona i accedeixen a més del 50% dels habitatges públics, i va criticar que la Generalitat no hagi actualitzat aquestes dades. Segons Garriga, les xifres reals podrien ser fins i tot superiors.
El segon eix és la desregulació econòmica i una reforma fiscal que, segons Vox, alleugiria la situació de treballadors, famílies i empreses catalanes, milloraria la competitivitat industrial i facilitaria que agricultors i petits empresaris puguin operar en condicions equiparables a les dels seus competidors.
El tercer és la política de «remigració», que el partit planteja aplicar per vies legals i inclou l'expulsió d'immigrants en situació irregular, d'estrangers que hagin comès delictes i de qui, segons el seu plantejament, pretengui imposar l'islamisme o depengui exclusivament de les ajudes socials. Per il·lustrar l'argument, Garriga va assenyalar que al voltant del 54% de la població penitenciària de Catalunya és estrangera, i va contrastar el cost mensual que atribueix al manteniment de cada pres —6.000 euros— amb els 1.900 euros de sou mensual que, segons va indicar, percep un docent.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


