La junta de portaveus del Parlament de Catalunya va viure aquest dimarts una votació tan reveladora com incòmoda per a diverses formacions. Aliança Catalana es va sumar a Vox i al PP en un intent d'impedir que el diputat de la formació d'ultradreta Joan Garriga fos sancionat per haver qualificat públicament d'assassí l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat pel franquisme el 1940. La coalició de vots no va ser suficient: l'amonestació es manté.

L'episodi té un protagonista inesperat dins de la pròpia Aliança Catalana: la portaveu del partit va ser qui inicialment va donar suport a la posició favorable a Vox, una iniciativa que la pròpia líder del partit, Sílvia Orriols, va haver de rectificar públicament. La imatge d'un partit obligat a desautoritzar la seva pròpia representant parlamentària en temps real no és menor, i obre preguntes sobre la coherència interna d'una formació que es presenta com a alternativa rupturista a l'independentisme clàssic.

Garriga agraeix el gest dels seus aliats circumstancials

Tot i que la maniobra no va prosperar, el portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, va agrair durant la roda de premsa posterior el suport rebut d'Aliança Catalana i el PP. El gest certifica un alineament puntual entre tres formacions de perfils molt diferents —ultradreta espanyolista, centredreta constitucionalista i un partit que es defineix com a independentista de base identitària— units en aquest cas per oposar-se al fet que l'ús de termes com assassí referit a Companys sigui motiu de sanció parlamentària.

La qualificació de Companys com a assassí per part de Vox és una posició política coneguda i deliberadament provocadora: el dirigent català va ser president de la Generalitat durant la Segona República i va ser executat pel règim franquista després d'un consell de guerra sumaríssim. La seva figura té reconeixement institucional a Catalunya, i el debat sobre si pot ser objecte d'aquest tipus de desqualificacions en seu parlamentària sense conseqüències disciplinàries és, en si mateix, un termòmetre de l'estat de la convivència política al Parlament.

Que Aliança Catalana hagi protagonitzat aquest episodi —rectificació interna inclosa— posa de manifest les contradiccions que es poden generar quan un partit de perfil identitari català busca distanciar-se de l'independentisme tradicional però acaba votant en sintonia amb l'extrema dreta espanyolista en una qüestió que afecta directament un dels símbols més carregats de la memòria històrica catalana.