El Parlament de Catalunya aprovarà una nova llei de memòria democràtica que estableix un termini màxim d'un any per a la retirada del monument franquista de Tortosa, un dels símbols més visibles del règim que encara es manté dempeus al territori català. El text compta amb el suport de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, una majoria àmplia que va des de l'esquerra federalista fins a l'independentisme de diferents tendències.

La norma inclourà un règim sancionador específic per a qui enalteixi el franquisme, amb multes que podran arribar als 250.000 euros en els casos més greus. Es tracta de l'eina punitiva més severa que Catalunya haurà aplicat en matèria de memòria històrica, i el seu abast concret dependrà del reglament de desenvolupament que aprovi el Govern.

El monument de Tortosa, un debat recurrent

El conjunt escultòric de Tortosa, conegut popularment com «El Monument», va ser erigit durant la dictadura franquista i fa anys que és al centre de la controvèrsia política i social a la ciutat de l'Ebre. Diversos consistoris i entitats cíviques han reclamat en repetides ocasions la seva retirada, sense que fins ara existís un marc legal autonòmic que hi obligués amb un termini determinat. La nova llei vindria a tancar aquest buit, fixant una data límit concreta a partir de la seva entrada en vigor.

L'amplitud de l'acord parlamentari que sosté la iniciativa —que reuneix partits amb posicions molt diferents sobre el model territorial— subratlla el consens transversal al voltant de l'eliminació dels últims vestigis simbòlics del franquisme en espais públics de Catalunya. No obstant això, l'aplicació efectiva de les sancions i el compliment del termini d'un any quedaran en mans de l'administració municipal de Tortosa i, si escau, de la Generalitat de Catalunya com a òrgan supervisor.