Prop de 1.700 persones empadronades en municipis de Lleida que van accedir a la nacionalitat espanyola a través de l'anomenada llei de néts no podran votar el 29-N. El Tribunal Suprem ha decidit mantenir la mesura cautelar que va suspendre la seva inscripció en el cens electoral i no preveu resoldre el fons del litigi abans de la cita electoral, cosa que deixa aquests ciutadans sense accés al sufragi en aquestes eleccions generals.

Aquests votants potencials havien estat inclosos de forma automàtica al Padró d'Espanyols Residents a l'Estranger (PERE) de la demarcació de Lleida en obtenir la nacionalitat per la norma esmentada. La inscripció en aquest padró comporta, per llei, el reconeixement del dret a vot. No obstant això, la suspensió cautelar acordada per la Sala Contenciosa impedeix que aquest dret sigui efectiu mentre el tribunal no es pronunciï sobre el fons de l'assumpte, cosa que no passarà abans del 29 de novembre.

Un creixement censal sense precedents en tres anys

La xifra de 1.700 afectats s'obté a partir de les dades de l'INE sobre el PERE de la demarcació de Lleida. Durant anys, les noves inscripcions de majors d'edat nascuts a l'estranger se situaven al voltant de les 700 anuals. Amb l'entrada en vigor de la llei de néts, aquesta xifra es va disparar progressivament: 909 noves altes el primer any, 1.252 el segon i 1.664 el tercer, cosa que suposa un excés d'aproximadament 1.700 inscripcions sobre la tendència històrica prèvia.

El nombre definitiu d'afectats podria variar, atès que encara hi ha sol·licituds d'inscripció en tràmit davant els ajuntaments i les juntes electorals, que es troben en ple procés de confecció del cens per al 29-N.

Una participació històricament baixa entre els autoritzats

L'impacte real de la suspensió en el resultat electoral podria ser limitat. Segons les dades recollides per la font, menys del 10% dels ciutadans autoritzats a votar des de l'estranger a la demarcació de Lleida va exercir efectivament el seu dret en les dues últimes eleccions generals. Aquesta taxa de participació històricament reduïda entre el col·lectiu CERA (Cens Electoral de Residents Absents) atenua el pes numèric dels 1.700 afectats, tot i que no elimina la qüestió jurídica de fons que el Suprem haurà de resoldre els pròxims mesos.