El Govern central porta setmanes publicitant el que anomena un «creixement accelerat» de la construcció d'habitatge protegit a Espanya. Les dades del primer semestre de l'any mostren, en efecte, un increment del 70% respecte al mateix període de l'exercici anterior. No obstant això, la comparació amb el mercat lliure deixa la foto en perspectiva: per cada pis de protecció oficial iniciat, se n'han promogut quatre destinats al mercat lliure. En xifres absolutes, 13.942 habitatges protegits enfront de 67.500 del segment lliure — una proporció que representa només el 20% del total.

La bretxa entre el relat polític i la realitat constructiva resulta especialment cridanera a les portes d'unes eleccions en què l'accés a l'habitatge es perfila com un dels eixos centrals del debat. Administracions dels tres nivells — central, autonòmica i local — han contribuït a aquest registre semestral, encara que el desglossament de l'aportació de cada nivell no ha estat detallat per l'Executiu.

Un percentatge que evidencia la distància amb els objectius declarats

Que l'habitatge protegit representi una cinquena part de la nova edificació residencial no és una dada menor. Durant anys, experts i organismes internacionals han advertit que Espanya arrossega un dèficit estructural de parc públic i protegit que no es pot corregir amb taxes de creixement relatiu, per elevades que siguin, si el punt de partida és insuficient. Un alça del 70% sobre una base reduïda continua deixant el volum absolut molt lluny dels nivells que necessitaria el mercat per alleujar la pressió sobre el preu del lloguer i la compra.

El contrast amb els més de 67.500 visats d'habitatge lliure iniciats en el mateix semestre posa de manifest que l'impuls promotor continua orientat majoritàriament cap al segment sense restriccions de preu, on la rendibilitat és més gran i els terminis administratius, habitualment, més curts. Aquesta dinàmica respon a incentius de mercat que les polítiques públiques anunciades fins ara no han aconseguit invertir de forma significativa.

L'anunci arriba, a més, en un moment en què la tensió al mercat residencial és especialment aguda a les grans ciutats i zones turístiques, amb Barcelona i la seva àrea metropolitana com un dels epicentres del problema. En aquest context, els 13.942 pisos protegits iniciats a tot el territori nacional — sense desglossament per comunitats autònomes — suposen un volum que difícilment es pot considerar proporcional a la magnitud de la demanda insatisfeta.