Pedro Sánchez es va negar a fer cap mena d'autocrítica sobre la gestió de la crisi migratòria a Ceuta el juliol passat i va negar que el Govern hagués rebut cap advertiment previ del que anava a passar. En declaracions públiques, el president de la Govern Va afirmar que, tal com estan les coses, no hi ha cap prova que suggereixi que les autoritats marroquines estiguessin directament implicades en l'afluència massiva de persones que es va produir durant aquells dies, i es va alinear amb Rabat, almenys «de moment», en paraules seves.

La posició de Sànchez Segueix la mateixa línia que el Govern ha mantingut des que va tenir lloc l'incident: negant qualsevol responsabilitat institucional en la gestió de la situació abans i després de l'esdeveniment, i salvaguardant les relacions bilaterals amb Marroc per sobre de qualsevol altra consideració. Aquesta postura ha estat rebuda amb escepticisme en amplis sectors polítics i socials, que qüestionen tant l'eficàcia de la resposta del govern com la fiabilitat de les seves explicacions pel que fa al paper de Rabat.

No hi ha autocritica ni reconeixement de mancances en la vigilància fronterera.

La massiva entrada de migrants a través del frontera Els esdeveniments a Ceuta al juliol van posar de manifest les deficiències del sistema de vigilància i van cridar l'atenció sobre la fragilitat dels acords de control migratori amb el país veí. No obstant això, Sánchez va descartar la possibilitat que hi hagués hagut cap avís previ que el Govern hagués pogut ignorar o sobre el qual no hagués actuat. Aquesta versió contrasta directament amb la de diverses fonts polítiques i amb els dubtes plantejats per alguns funcionaris locals sobre la coordinació entre administracions.

Tampoc el president va suggerir cap possibilitat de revisar els termes de la relació amb el Marroc o d'exigir explicacions formals a Rabat. Una diplomàcia de discreció i la gestió de la dependència estratègica respecte al regne alawita — especialment en matèria de migració i seguretat — continuen limitant la capacitat del govern per respondre a incidents d'aquest tipus. La frase «per ara», amb la qual Sánchez va qualificar la seva defensa de Marroc, va ser l'única escapatoria verbal que va deixar oberta, tot i que no va especificar quines condicions podrien portar a un canvi en aquesta posició.