Catalunya s'està embarcant en la transferència generacional més gran de riquesa empresarial en les darreres dècades sense haver abordat els requisits bàsics per a la successió. La generació d'emprenedors nascuts durant el baby boom s'acosta a la jubilació, i el sector productiu de Catalunya — construït en gran part sobre el model de empresa familiar— s'enfronta a una transició que els experts calculen que prendrà la forma d'una onada que durarà aproximadament els pròxims deu anys.

Les xifres il·lustren l'abast del repte. Segons un estudi publicat al juny per l'Associació Catalana d'Empreses Familiars (ASCEF), les empreses familiars representen el 92,3 per cent de totes les empreses de Catalunya, generen el 76,9 per cent de l'ocupació del sector privat i aporten el 70,3 per cent del valor afegit brut. Això representa un pes econòmic colossal que recau en mans d'una estructura de propietat especialment vulnerable als conflictes interns i a la manca de planificació de la successió.

Gallo Pasta: el cost d'una herència fallida

El cas més destacat dels darrers anys és el de Pastas Gallo, fundada a Rubí el 1946 per José Espona. Les discrepàncies entre els seus cinc fills — tots hereus de l'empresa — van acabar forçant la venda de la participació majoritària el 2019 al fons de capital de risc Proa Capital, amb seu a Madrid. Tot i que tres dels germans van tornar posteriorment com a accionistes, la seva participació era significativament menor que abans. Les conseqüències no es van fer esperar: la producció de pasta seca es va traslladar de Granollers a Còrdova dos anys després de la transacció, i en els dos darrers exercicis fiscals per als quals hi ha dades disponibles, l'empresa va registrar pèrdues de més de sis milions d'euros, tot i un context d'inversions que sumen més de 50 milions.

Segons Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra i un dels acadèmics que ha estudiat les empreses familiars a Catalunya de manera més exhaustiva, el relleu és l'etapa més arriscada del cicle de vida d'aquest tipus d'empresa. Una empresa que funciona bé pot col·lapsar si la transició es gestiona malament, adverteix.

Només una tercera part tenen estructures de govern formalitzades.

Un estudi de l'UPF Barcelona School of Management, basat en enquestes a unes 130 empreses –la majoria de les quals tenen la seu a Catalunya–, quantifica aquesta mancança. Només un terç de les empreses familiars analitzades han implementat les pràctiques de governança formals considerades necessàries per assolir un nivell suficient de professionalització. I el concepte de professionalització va més enllà de simplement incorporar consellers externs o modernitzar la gestió: inclou la creació d'estructures i mecanismes formals de governança i planificació que garanteixin que la presa de decisions es faci de manera independent de les tensions familiars.

Les dades de l'ASCEF completen el panorama: més de la meitat dels empresaris catalans tenen més de 60 anys i, el que és especialment sorprenent, sis de cada deu empreses familiars encara no han completat cap canvi generacional. Això significa que, quan arribi el moment, ho faran sense cap experiència prèvia i, en molts casos, sense les eines necessàries per garantir una transició ordenada.