El conseller delegat i cofundador de Glovo, Óscar Pierre, podria seure properament a la banqueta dels acusats. El Jutjat d'Instrucció número 31 de Barcelona ha fet un pas decisiu en deixar la causa a un pas del judici oral per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors, derivat de l'ús sistemàtic de repartidors contractats com a falsos autònoms malgrat que resolucions judicials prèvies ja havien instat la companyia a regularitzar aquesta situació.

El que converteix aquest cas en especialment greu no és només la naturalesa dels fets investigats, sinó el caràcter deliberat que es desprèn de l'acusació: la companyia hauria mantingut aquest model de contractació sabent que els tribunals l'havien qüestionat. Això eleva el presumpte il·lícit des d'una mera infracció administrativa a l'àmbit del dret penal.

Una pràctica ja condemnada en l'ordre social que ara arriba al penal

La figura del fals autònom a les plataformes de repartiment a demanda porta anys al centre del debat laboral i judicial a Espanya. Glovo va acumular una llarga sèrie de resolucions contràries a la jurisdicció social, que van considerar de manera reiterada que els seus repartidors havien de ser reconeguts com a treballadors per compte d'altri. L'entrada en vigor de l'anomenada Llei Rider el 2021 va establir a més una presumpció legal de laboralitat per a aquest col·lectiu, cosa que va reforçar jurídicament aquesta posició. Que la instrucció penal hagi avançat fins a aquest punt suggereix que l'acusació compta amb indicis suficients que Pierre, com a màxim responsable executiu, va ser conscient d'aquestes resolucions i va optar per no acatar-les.

El salt del laboral al penal té conseqüències d'un altre ordre: ja no es tracta de multes o recàrrecs a la Seguretat Social, sinó d'una responsabilitat personal del directiu que, si es confirma en judici, podria derivar en penes privatives de llibertat. Els delictes contra els drets dels treballadors contemplats al Codi Penal inclouen penes de presó d'entre sis mesos i dos anys en els supòsits més greus.

Glovo, sota pressió reguladora i judicial de forma simultània

La companyia barcelonina, adquirida pel grup alemany Delivery Hero, porta diversos exercicis acumulant fronts oberts en àmbits diversos. La Inspecció de Treball ja va imposar sancions milionàries per cotitzacions no ingressades a la Seguretat Social en relació amb els seus repartidors, i diverses sentències de jutjats del social de tot Espanya havien fallat en contra seva. El procés penal que ara avança a Barcelona afegeix una dimensió diferent: la possibilitat que la responsabilitat penal arribi directament a la cúpula directiva, no només al patrimoni societari.

Per a Óscar Pierre, un dels emprenedors tecnològics més coneguts de l'ecosistema startup espanyol, l'avanç d'aquesta causa suposa un cop a la seva imatge pública en un moment en què Glovo intenta projectar-se com una companyia en procés d'adaptació a les noves exigències legals del mercat laboral europeu.