Donald Trump ha signat una ordre executiva que suspèn indefinidament l'últim paquet de sancions contra Rússia, aprovat pel Congrés estatunidenc fa tot just un mes i que estava a punt d'entrar en vigor. La Casa Blanca ha justificat la decisió al·legant que respon a l'«interès nacional» del país, sense concretar terminis ni condicions per a una eventual reactivació.

Les sancions paralitzades formaven part de l'anomenada Llei Graham —promulgada per iniciativa del senador republicà difunt del mateix nom i elogiada en el seu moment pel mateix Trump—, aprovada amb suport bipartidista a mitjan setembre. L'objectiu era incrementar la pressió econòmica sobre Moscou mitjançant mesures dirigides als principals compradors de petroli i gas russos, i incloïa la possibilitat d'imposar aranzels a tercers països com la Xina i l'Índia que adquireixin energia del Kremlin.

Un gir cap a Moscou que es consolida

La suspensió no és un fet aïllat. En les setmanes prèvies, Washington ja havia assolit un acord per importar dièsel rus malgrat les restriccions vigents, una mesura que anticipava aquest canvi d'orientació. El conjunt de decisions representa un reequilibri de la política exterior estatunidenca respecte al conflicte a Ucraïna: menys pressió sobre Rússia i més distància respecte a Kíiv.

Trump ha intensificat la seva crítica pública al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al qual ha qualificat en les últimes hores de «no ser un bon tipus» per negociar amb la Casa Blanca. El mandatari estatunidenc ha afegit que, si finalment s'assoleix algun acord de pau, «no serà amb ell», a qui retreu no haver volgut «mai» arribar a un enteniment. Aquestes declaracions van ser rebudes amb satisfacció per part del Kremlin.

L'ordre executiva estipula que les sancions romandran en suspens «fins a nou avís», cosa que atorga a l'administració Trump plena discrecionalitat sobre la seva eventual aplicació futura, sense que el Congrés pugui forçar terminis.