Claves
- El PNV busca evitar quedar identificat amb el bloc de Sánchez malgrat rebutjar un govern amb Vox
- Un 7,4% de votants jeltzales en eleccions basques podria optar pel PSOE a les generals
- EH Bildu parteix amb una fidelitat de vot del 90% i pot captar electors de Sumar i Podemos
- Les tensions internes al PNV entre Aitor Esteban i l'executiva biscaïna afegeixen incertesa
Les eleccions generals del 29 de novembre troben el PNV i EH Bildu en posicions molt diferents: mentre la formació abertzale afronta els comicis amb el vent a favor, els nacionalistes bascos s'enfronten al repte de construir un discurs propi en un escenari dominat per la polarització entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.
El PNV parteix d'un objectiu concret: mantenir els cinc escons que va obtenir el juliol del 2023, un menys que el 2019. Algunes enquestes apunten a un reforç de la marca jeltzale després de les igualadíssimes eleccions basques del 2024, en què PNV i EH Bildu van empatar en escons, però l'escenari de les generals introdueix factors que compliquen el càlcul. Entre aquests, les tensions internes entre el líder parlamentari Aitor Esteban i l'executiva biscaïna, que han aflorat públicament en els darrers dies.
El dilema Sánchez: mobilització i desmobilització
El principal desafiament del PNV és evitar que el seu vot sigui percebut com un aval implícit a la continuïtat del president del Govern. El partit descarta donar suport a un executiu del PP que inclogui Vox, cosa que situa els jeltzales, a la pràctica, del mateix costat que el bloc d'esquerres. No obstant això, el seu electorat és heterogeni: hi ha votants jeltzales crítics amb Sánchez, les seves formes i les seves polítiques, que podrien desmobilitzar-se si el partit queda massa identificat amb el president.
En sentit contrari opera el vot dual. Segons un estudi de la consultora Silván & Miracle elaborat a partir de les microdades d'una enquesta d'EITB Focus de l'any passat, un 7,4% dels votants del PNV a les darreres eleccions basques podria decantar-se pel PSOE en unes generals. El factor Sánchez actua, per tant, en ambdues direccions.
L'estratègia del partit passa per centrar el missatge en la defensa dels interessos bascos a Madrid, amb independència de qui formi govern: frenar una eventual ofensiva centralitzadora del PP o, en cas d'un nou executiu d'esquerres, exercir de contrapès moderador. És un rol que el PNV ha exercit històricament al Congrés, i que constitueix un dels seus principals arguments de campanya.
EH Bildu, sense els problemes del bloc
El panorama d'EH Bildu és substancialment diferent. La coalició abertzale no arrossega el cost de la política de blocs: cap enquesta ha recollit que el seu suport a Sánchez li hagi passat factura electoral. Al contrari, l'estudi de Silván & Miracle estima que al voltant del 90% dels qui van votar EH Bildu en anteriors comicis repetirien papereta, una fidelitat inusualment alta.
A aquesta base sòlida s'hi suma la possibilitat de captar transferència de vot des de l'espai de Sumar i Podemos. La situació és radicalment oposada a la de desembre del 2015 i juny del 2016, quan Podemos en ple auge va reduir la representació de l'espai abertzale dels set escons assolits sota la marca Amaiur a només dos. Avui, amb el flanc confederal a l'esquerra del PSOE debilitat i previsiblement dividit, EH Bildu ocupa aquest espai sense rival de pes. La coalició preveu a més activar el seu electorat amb missatges contra el bloc de dretes, una estratègia que ja li va resultar rendible a les generals del 2023.
