Claves
- El Suprem va suspendre el vot al CERA als beneficiaris de la llei de néts que no acreditin el seu origen d'exiliats polítics
- Les associacions progressistes al·leguen que la resolució supera l'objecte del recurs de Vox i Iustitia Europea
- Milers d'afectats perden un dret constitucional sense haver estat part en el procés ni poder obtenir per si mateixos la certificació requerida
- JJpD i APF exigeixen que el fons es resolgui abans de qualsevol convocatòria electoral
Jutgesses i Jutges per la Democràcia i l'Associació Progressista de Fiscals han sortit al pas de la resolució adoptada aquesta setmana pel Tribunal Suprem que suspèn cautelarment el dret al vot dels espanyols a l'exterior que van obtenir la nacionalitat a l'empara de l'anomenada llei de néts, la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica del 2022. En un comunicat conjunt, les dues associacions sostenen que la jurisprudència del mateix Suprem reserva mesures d'aquest abast a situacions d'«evidència jurídica palmària», un llindar que, al seu parer, no s'assoleix atès el debat interpretatiu obert sobre la norma.
La decisió judicial que motiva el pronunciament va sorgir arran d'un recurs interposat per Vox i Iustitia Europea. El Suprem va acordar suspendre la inscripció al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de tots els beneficiaris de la llei que no puguin acreditar documentalment la seva condició de descendents de persones exiliades per motius polítics, ideològics o d'orientació sexual. El detonant de la controvèrsia va ser una instrucció del Ministeri de Justícia que, després de l'aprovació de la llei a les Corts, va ordenar considerar com a exiliats polítics, amb caràcter general i sense verificació individual, tots els espanyols que van sortir del país durant el franquisme.
L'abast de la sentència supera, segons les associacions, l'objecte del recurs
Un dels arguments centrals del comunicat és de naturalesa processal: les associacions assenyalen que el Suprem ha estès la seva resolució cautelar a aquesta instrucció ministerial, un instrument que, segons argumenten, mai no va ser impugnat directament ni indirecta pels recurrents. El recurs de Vox i Iustitia Europea apuntava a la llei en si, no al desenvolupament administratiu posterior, cosa que, al parer de JJpD i l'APF, converteix aquesta part de la resolució en una intervenció que excedeix l'objecte del litigi.
El segon retret té un perfil més garantista. Les associacions denuncien que milers de ciutadans reconeguts com a espanyols queden privats d'un dret constitucional sense haver estat part en el procediment i sense que se n'hagi examinat la situació de forma individualitzada. Agreuja la situació, apunten, que la certificació necessària per acreditar l'origen de l'exili és un document que els mateixos afectats no poden sol·licitar per si mateixos, cosa que introdueix el que qualifiquen de «diferència de tracte» injustificada respecte a altres ciutadans.
El perjudici és immediat; el risc que al·lega el Suprem, hipotètic
Les associacions també rebaten la proporcionalitat de la mesura. El Suprem va justificar la suspensió en la necessitat de protegir la integritat del cens davant d'eventuals processos electorals futurs, però JJpD i l'APF subratllen que aquest risc és abstracte i es projecta sobre comicis encara no convocats, mentre que la privació del dret de sufragi per a les persones afectades és un perjudici concret i immediat. En aquest balanç, conclouen, la ponderació realitzada no compleix l'estàndard de rigor que exigeix la mateixa doctrina del tribunal quan una cautela incideix sobre drets fonamentals d'un nombre molt elevat de persones.
El comunicat invoca el principi de seguretat jurídica recollit a l'article 9.3 de la Constitució per defensar que els qui van sol·licitar la nacionalitat a l'empara de la llei van actuar de bona fe confiant en un marc legal vigent, i que aquesta confiança legítima mereix protecció. Les dues associacions comparteixen, però, l'objectiu declarat pel Suprem de garantir la netedat del cens i la transparència electoral, i coincideixen a grans trets amb el vot particular formulat per la magistrada María Alicia Millán.
La seva petició final és que el fons de l'assumpte es resolgui amb la màxima celeritat possible —i abans que pugui convocar-se qualsevol procés electoral—, que els dubtes sobre la instrucció ministerial es ventilin per les vies procedimentals adequades, i que el debat públic sobre la qüestió es condueixi amb serenitat, sense instrumentalitzar les persones afectades ni convertir el cens en munició de la confrontació partidista.
