L'entrada massiva de migrants a Ceuta el passat 30 de juliol ha sacsejat els fonaments del Govern de Pedro Sánchez i ha posat en escac una estratègia política que semblava blindada fins aleshores. Malgrat la gravetat de la crisi, des de la Moncloa es manté la convicció que el sanchisme pot remuntar i que el president té encara recorregut polític.

El pla original del cap de l'Executiu era clar i ambiciós en les seves formes: situar la confrontació amb la internacional ultradretana com a eix del relat, aprovar uns pressupostos presentats com els més socials de la història d'Espanya i projectar-se com l'últim bastió del progressisme a escala europea i global. Una narrativa construïda amb cura durant mesos que la crisi de Ceuta ha interromput de manera abrupta.

Una crisi que no estava en el guió

L'arribada massiva i inesperada de migrants a la ciutat autònoma ha generat una pressió política, mediàtica i social que el Govern no tenia prevista en els seus càlculs. La situació ha estat qualificada des de diversos sectors com un punt d'inflexió per al sanchisme, i alguns analistes no descarten que pugui convertir-se en el cop definitiu per a la continuïtat del president.

Tot i això, i malgrat la magnitud de l'impacte, l'entorn de Sánchez rebutja l'escenari de col·lapse. La Moncloa transmet que encara existeix marge de maniobra i que el Govern manté intacta la seva voluntat de seguir endavant amb l'agenda legislativa i el posicionament ideològic, tot i que la crisi migratòria hagi alterat els temps i les prioritats.

El desgast acumulat com a teló de fons

El que sí queda clar és que la crisi de Ceuta es produeix en un moment de desgast acumulat per a l'Executiu, i que la gestió de l'emergència migratòria serà determinant per avaluar la solidesa del Govern de cara als pròxims mesos. El full de ruta dissenyat a la Moncloa haurà de refer-se sobre la marxa, amb una opinió pública més exigent i amb l'oposició pressionant per convertir la crisi en l'ariet definitiu contra la continuïtat de Sánchez.