El lehendakari del País Basc, Imanol Pradales, ha llançat un avís directe a Pedro Sánchez: la crisi diplomàtica desencadenada al voltant de Ceuta pot ser el detonant final d'una legislatura que, al seu parer, ja camina en temps de descompte. El dirigent basc ha reclamat, a més, que, si l'Executiu central no és capaç de tirar endavant uns pressupostos generals, el conseqüent seria convocar eleccions generals.

Les paraules de Pradales adquireixen pes polític específic per venir del soci basc que sosté des del Parlament la majoria d'investidura de Sánchez. No es tracta d'una crítica de l'oposició, sinó d'un senyal d'alarma procedent del bloc que fins ara ha mantingut el Govern en peu. Que el mateix lehendakari parli de «temps de descompte» per descriure l'estat de la legislatura il·lustra fins a quin punt la crisi de Ceuta ha sacsejat l'aritmètica parlamentària i la confiança entre els socis de l'Executiu.

La crisi de Ceuta com a catalitzador de tensions prèvies

La gestió del conflicte a Ceuta ha tornat a posar sobre la taula les fragilitats estructurals d'un Govern que depèn de majories variables i sensibles a qualsevol moviment en política exterior o de seguretat. Pradales no ha estat l'única veu crítica, però la seva posició institucional —al capdavant del Govern basc i amb capacitat d'influir en els suports parlamentaris del PNV— converteix el seu advertiment en quelcom qualitativament diferent de les crítiques habituals de l'oposició.

L'exigència de convocar eleccions si no hi ha pressupostos aprovats reprodueix un argument que el mateix Sánchez va utilitzar en el passat per forçar comicis anticipats, i que ara els seus propis aliats li retornen com a condició de supervivència política. L'absència de comptes públics aprovats, que ja arrossega diversos exercicis, es consolida així com el principal indicador de la capacitat real de governabilitat de l'Executiu.