Alberto Núñez Feijóo ha fet un pas més en el seu perfil de fermesa en matèria d'immigració: el líder del Partido Popular ha anunciat que, en cas d'accedir a la presidència del Govern, impulsarà una reforma legal que contempli la retirada de la nacionalitat espanyola als ciutadans naturalitzats que cometin delictes greus. La proposta va acompanyada d'un enduriment general dels requisits d'accés a la nacionalitat.

La iniciativa suposa una escalada en el discurs del PP sobre política migratòria, que en els últims mesos ha anat incorporant mesures cada vegada més restrictives al seu programa. Feijóo presenta aquesta reforma com una resposta al que descriu com una insuficiència del marc legal vigent per vincular l'estatut jurídic de la nacionalitat a la conducta del titular, quelcom que diversos països europeus de tradició conservadora ja apliquen de formes diverses.

Una proposta que tensiona els límits constitucionals

La retirada de la nacionalitat a persones naturalitzades —és a dir, aquelles que no la tenen per naixement— és una figura que existeix en l'ordenament de països com Alemanya, França o el Regne Unit, tot i que a Espanya està molt restringida. El Codi Civil permet la pèrdua de la nacionalitat adquirida en supòsits molt taxats, i qualsevol ampliació d'aquest catàleg requeriria una reforma legislativa de calat. Juristes i constitucionalistes han assenyalat històricament els límits que imposa la prohibició de generar apàtrides, reconeguda en el dret internacional, cosa que complicaria l'aplicació d'aquesta mesura en els casos en què l'afectat no tingués cap altra nacionalitat.

L'anunci de Feijóo no ha anat acompanyat, de moment, d'un text articulat ni d'un calendari legislatiu concret, de manera que s'emmarca per ara en el terreny de les promeses programàtiques. El PP no concreta quins delictes es considerarien prou greus per activar aquest mecanisme ni com es resoldria el conflicte amb els tractats internacionals en matèria d'apatridia.

El context polític: immigració com a eix de campanya

La proposta arriba en un moment en què la immigració ocupa un lloc central en el debat polític espanyol, impulsada en part per l'avenç electoral de Vox i per la pressió que exerceixen alguns governs autonòmics —entre ells el de la Comunitat Valenciana i el de Madrid— perquè l'Estat assumeixi una política més restrictiva en l'acollida de menors migrants no acompanyats. Feijóo busca amb aquest anunci reforçar la seva imatge de fermesa davant un electorat de centredreta al qual no vol cedir al partit de Santiago Abascal.

La mesura generarà amb tota probabilitat un intens debat jurídic i polític. L'esquerra i els grups nacionalistes que sustenten el Govern de Pedro Sánchez ja han començat a qualificar-la de discriminatòria, en establir una diferència de tracte entre ciutadans segons l'origen de la seva nacionalitat. El PP, per la seva banda, defensa que la nacionalitat espanyola comporta deures i que el seu incompliment més greu ha de tenir conseqüències jurídiques equivalents.