La batalla política contra l'anomenada llei de néts ha donat el salt als tribunals. El Tribunal Suprem ha bloquejat el dret a vot dels ciutadans que ja havien obtingut la nacionalitat espanyola a l'empara de la disposició inclosa pel Govern en la llei de memòria democràtica, que permet a descendents d'exiliats recuperar la nacionalitat. La mesura judicial és el resultat directe de la pressió exercida per PP i Vox, que han convertit l'assumpte en un dels seus principals fronts d'atac contra l'Executiu de Pedro Sánchez.

Ambdues formacions han qualificat la norma d'instrument dissenyat per alterar el cens electoral en benefici del PSOE, una acusació que sostenen sense haver aportat, fins ara, proves concretes de manipulació. La dreta espanyola argumenta que la concessió massiva de nacionalitats a ciutadans llatinoamericans —principals beneficiaris de la disposició— suposaria la incorporació d'un electorat favorable a l'esquerra en unes eventuals eleccions generals.

L'assetjament a la família del ministre Puente, un altre flanc de l'ofensiva

La croada no s'ha limitat a l'àmbit parlamentari ni al judicial. Sofía Puente, germana del ministre Óscar Puente, ha estat assenyalada públicament per dirigents del PP i Vox en el marc d'aquesta controvèrsia, fins al punt que ella mateixa ha respost amb ironia: segons ha declarat, en el seu entorn proper no és coneguda com la germana del ministre, sinó que és el ministre qui és conegut com el seu germà. L'anècdota retrata el nivell al qual ha arribat la pressió personal sobre el cercle familiar de membres del Govern en aquest conflicte polític.

L'ús de familiars com a diana mediàtica o política de càrrecs públics és una tàctica que diverses organitzacions de defensa de la democràcia han denunciat en reiterades ocasions, en entendre que ultrapassa els límits del debat polític legítim i entra en el terreny de l'assetjament personal. En aquest cas, l'assenyalament de Sofía Puente no guarda cap relació directa amb la gestió ministerial del seu germà, cosa que accentua les crítiques sobre el caràcter purament intimidatori de l'acció.

La llei de néts, al centre del debat sobre memòria i drets

La disposició impugnada forma part de la llei de memòria democràtica aprovada pel Govern de coalició i vol reparar un deute històric amb els descendents dels qui es van veure obligats a abandonar Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme. Des de la seva aprovació, més de cent mil persones —la gran majoria residents en països llatinoamericans— havien iniciat els tràmits per acollir-s'hi. La suspensió cautelar decretada pel Suprem afecta directament els qui ja havien completat el procés i esperaven exercir el dret de sufragi.