Ada Colau ha llançat aquest diumenge un ultimàtum públic a l'espai polític de Sumar: si el PSOE no fa un gir real en la seva política d'habitatge, la formació hauria d'abandonar el Govern de coalició. L'exalcaldessa de Barcelona, figura de referència dels comuns a Catalunya, va utilitzar una contundència poc habitual per exigir una rectificació al partit socialista, al qual va acusar de «covardia» en un dels assumptes que més preocupen la ciutadania.

«S'ha acabat», va declarar Colau, descartant qualsevol ambigüitat sobre la seva posició. En la seva opinió, és inacceptable que el seu espai polític continuï avalant amb la seva presència al Consell de Ministres una gestió que considera clarament insuficient en matèria d'accés a l'habitatge. L'advertència es produeix en un moment en què la tensió interna dins de la coalició entre el PSOE i Sumar ha anat in crescendo, precisament al voltant d'aquesta qüestió.

Una pressió que situa Sumar davant d'un dilema polític de fons

El missatge de Colau no és un comentari al marge: representa la veu d'un dels pesos pesants de l'ecosistema de l'esquerra alternativa catalana, i apunta directament a la direcció de Yolanda Díaz. La pregunta que deixa en l'aire la seva intervenció és si Sumar —que actualment ocupa diversos ministeris— té voluntat real de fer de l'habitatge una línia vermella o si, per contra, continuarà prioritzant l'estabilitat governamental per davant de les seves pròpies exigències programàtiques.

La política d'habitatge s'ha convertit en un dels eixos de major fricció entre els socis de govern. L'accés a la compra i al lloguer s'ha deteriorat de manera sostinguda a les principals ciutats espanyoles, i a Barcelona de manera especialment acusada. Colau, que va governar la ciutat durant dos mandats i va convertir la regulació del lloguer en una de les seves banderes, coneix bé el terreny i sap que el tema té capacitat de mobilització electoral.

Amb aquesta declaració, l'exalcaldessa força Sumar a posicionar-se públicament i, de passada, li recorda que la seva legitimitat davant l'electorat d'esquerres depèn de ser alguna cosa més que un soci còmode del PSOE. Si la formació morada no trasllada aquesta exigència a Pedro Sánchez amb conseqüències reals, corre el risc de perdre credibilitat precisament en el col·lectiu que més li importa: els votants joves i els llogaters en dificultats.