Pedro Sánchez treballa contra el rellotge per aconseguir que el Congrés aprovi aquest dimarts el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge. El Govern necessita sumar els suports de Junts per Catalunya i Podemos, dues forces que fins ara han mantingut una posició exigent en la negociació i el vot de les quals no està garantit.

El president ha demanat als grups parlamentaris el que ell mateix ha descrit com un «últim esforç», una expressió que revela la dificultat de les converses i la urgència amb què la Moncloa afronta les últimes hores abans de la votació. La frase amb què Sánchez ha acompanyat aquesta crida —«Por Maricarmen»— ha transcendit com una apel·lació personal als negociadors, en un to que barreja la pressió política amb el recurs a l'emotivitat.

Un decret que depèn de suports poc fiables

L'aritmètica parlamentària del Govern de coalició obliga l'Executiu a aconseguir el suport de partits amb els quals les tensions són freqüents i les condicions, canviants. Junts per Catalunya ha utilitzat en els últims mesos la seva posició de força per extreure concessions en diverses negociacions, mentre que Podemos, des de la seva ruptura amb Sumar, actua com a grup independent amb agenda pròpia.

Que el decret d'habitatge arribi a la votació del dimarts sense tenir els vots assegurats de bestreta és, en si mateix, un símptoma de la manera com el Govern gestiona la seva agenda legislativa: a cop de negociació d'última hora, depenent d'aliances conjunturals que es refan en cada votació. L'estabilitat que proclama la Moncloa no es reflecteix en la capacitat d'aprovar normes amb prou anticipació i sense suspens final.

El contingut concret de les mesures d'habitatge incloses en el decret i les possibles concessions que l'Executiu hagi pogut oferir a canvi del suport d'ambdós grups no han estat detallades públicament fins al moment, cosa que afegeix opacitat a una negociació que es desenvolupa en paral·lel al debat legislatiu formal.