El Parlament de Catalunya ha fet un doble revés a Salvador Illa en una mateixa sessió: ha rebutjat validar la seva proposta més ambiciosa en matèria d'habitatge —que la Generalitat adquirís la meitat d'un immoble conjuntament amb particulars majors de 40 anys— i, alhora, ha impedit prosperar les iniciatives de reprovació que diversos grups havien impulsat contra el president i tot el seu Govern.

El resultat deixa Illa en una posició incòmoda: ni derrotat institucionalment —la reprovació no va tirar endavant gràcies als vots d'ERC, els Comuns i el propi PSC—, ni recolzat en la seva agenda política. La mesura estrella que havia anunciat només uns dies abans va quedar sense l'aval parlamentari necessari per avançar, cosa que revela la fragilitat de la seva majoria a l'hora de traduir propostes en compromisos reals de la cambra.

Junts, PP i CUP van intentar la reprovació; ERC i Comuns la van frenar

Les propostes de resolució per reprovar el Govern procedien de Junts per Catalunya, el Partido Popular i la CUP, tres grups amb perfils molt diferents però coincidents en la voluntat de forçar una derrota política de calat a l'Executiu d'Illa. No obstant això, la suma d'ERC, els Comuns i el PSC va ser suficient per bloquejar aquest camí. ERC i els Comuns tornen així a exercir de tallafoc del president a l'hemicicle, tot i no formar part del Govern, una posició que els situa en una zona d'ambigüitat política creixent davant els seus propis electorats.

La proposta de cofinançament d'habitatge que el Govern va portar al debat havia estat presentada per Illa com una solució innovadora al problema de l'accés a la propietat: la Generalitat compraria el 50% d'un immoble conjuntament amb ciutadans majors de 40 anys que no poguessin afrontar la compra en solitari. Un esquema de copropietat públic-privada que, segons els seus defensors, abaixaria la barrera d'entrada al mercat sense necessitat de subvencions directes alús. El Parlament, però, no ho ha recolzat mitjançant les resolucions sotmeses a votació, deixant la iniciativa en el terreny de la declaració d'intencions.

Una legislatura de majories prestades

L'episodi parlamentari il·lustra amb claredat el patró que defineix la legislatura d'Illa: un Govern que sobreviu gràcies a suports externs que no es tradueixen en músculatura legislativa real. Que una mesura presentada com a bandera en matèria d'habitatge no obtingui el suport de la cambra la mateixa setmana en què s'anuncia diu molt del marge de maniobra real del president. La gestió d'una crisi d'habitatge que colpeja especialment les capes mitjanes catalanes exigeix més que anuncis; exigeix majories que els converteixin en llei, i aquestes majories, de moment, no existeixen.