La Cambra de Diputats italiana va donar llum verda aquest dijous a una reforma electoral de gran abast promoguda per la primera ministra Giorgia Meloni, amb 227 vots a favor enfront de 164 en contra. La nova llei, que entrarà en vigor abans de les properes eleccions generals previstes per al 2027, introdueix un mecanisme d'escons addicionals per al partit o coalició que obtingui més vots, amb l'objectiu declarat de garantir majories parlamentàries estables.

El nucli del canvi és l'anomenada «prima de governabilitat»: el bloc polític més votat rebria un paquet addicional de representants a la cambra que li asseguraria una majoria absoluta, independentment del resultat percentual real. La conseqüència directa és que el futur govern sorgit de les urnes el 2027 disposaria també de la capacitat d'escollir el proper president de la República, un càrrec que a Itàlia té funcions d'àrbitre institucional i l'elecció del qual històricament ha requerit amplis consensos transversals.

L'oposició denuncia un disseny a mida per perpetuar l'actual govern

Els partits de l'oposició —encapçalats pel Partit Democràtic i el Moviment Cinc Estrelles— han qualificat la reforma d'antidemocràtica, tot argumentant que altera les regles del joc a poc més d'un any vista de les eleccions i en favor exclusiu del bloc de centredreta que lidera Meloni. Els crítics assenyalen que concentrar en el guanyador tant la majoria parlamentària com la influència sobre la presidència de la República suposa una acumulació de poder sense precedents en la història republicana italiana.

L'executiu, per la seva banda, defensa la reforma com una resposta a la històrica inestabilitat governamental italiana: des del 1948, el país ha tingut més de seixanta governs, i Meloni argumenta que la fragmentació parlamentària ha llastrat la capacitat de l'Estat per abordar reformes de fons. La nova llei buscaria, segons els seus promotors, apropar el model italià als sistemes de govern més estables del seu entorn europeu.

La norma arriba en un moment en què les enquestes continuen atorgant a la coalició de Fratelli d'Italia, Lega i Forza Italia un avantatge considerable sobre una oposició de centreesquerra que no ha aconseguit articular un front unificat. El calendari legislatiu no ha passat desapercebut per a analistes i mitjans europeus, que adverteixen del risc que una reforma electoral aprovada per aquells que tenen més probabilitats de beneficiar-se'n quedi marcada per un dèficit de legitimitat, més enllà de la seva legalitat formal.