El retorn de Carles Puigdemont a Catalunya queda descartat per a aquest mes de juliol, fins i tot a l'escenari més favorable per als seus interessos jurídics. El seu propi advocat, Gonzalo Boye, li ha recomanat que romangui a la seva residència de Waterloo encara que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (T juliol sobre l'aplicació de la llei de amnistia. Segons fonts pròximes a l'expresident, aquest seguirà el consell al peu de la lletra.

El motiu és concret: el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena manté activa l'ordre de detenció i entrega al territori nacional. Mentre aquesta instrucció no s'aixequi, la presència de Puigdemont a terra espanyol comportaria la seva detenció immediata per part de les forces de seguretat. El seu entorn ho té clar: creuar la frontera en aquestes condicions no té sentit, encara que el pronunciament del tribunal europeu li sigui favorable. L'única ocasió en què l'expresident va trepitjar Espanya des de la seva fugida el 2017 va ser l'agost del 2024, quan va aconseguir entrar i sortir del país sense ser interceptat.

El TJUE dictarà sentència el 16 de juliol, però l'última paraula segueix a mans del Suprem2 el 16 de juliol resoldrà les quatre qüestions prejudicials plantejades per tribunals espanyols sobre la compatibilitat de la llei d'amnistia amb el dret comunitari. El novembre passat, l'advocat general Dean Spielmann va avalar en línies generals la norma, descartant que constituís una autoamnistia o que vulnerés la legislació europea en matèria de terrorisme o de protecció dels interessos financers de la UE, si bé va assenyalar possibles incompatibilitats menors que, segons la seva opinió, no afectarien el cas de l'expresident. seguirà aquest mateix criteri. Tot i això, la confiança es dilueix així que es mira cap als tribunals espanyols. A l'entorn del líder de Junts s'insisteix que el pronunciament europeu i el que decideixin posteriorment el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional són dues coses diferents, i que els terminis d'aplicació de l'amnistia a Espanya estan sent, segons ell, artificialment prolongats.

Junts acusa el Govern d'instrumentalitzar l'amnistia2> Junts no es limita al poder judicial. El partit també apunta l'Executiu de Pedro Sánchez, que acusa d'utilitzar la tramitació de l'amnistia com a palanca de pressió en la negociació política. Fonts del partit a nivell directiu sostenen que el Tribunal Constitucional, la majoria progressista del qual podria pronunciar-se sobre la constitucionalitat de la llei una vegada dictamini el TJUE, endarrerirà la seva decisió fins a la tardor amb l'objectiu de condicionar el suport de Junts als pressupostos generals de l'Estat per al 2027. La formació descarta frontalment aquest escenari: neguen que van modificarà la seva posició.

Aquesta dinàmica posa en relleu les tensions acumulades entre Junts i el PSOE des de la investidura del 2023, quan el retorn de Puigdemont va ser plantejat com una condició rellevant en les negociacions. L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, en el paper de mediador informal de Moncloa, va arribar a traslladar a l'entorn del líder independentista que el retorn podria produir-se aquell mateix estiu. Aquesta promesa, com altres anteriors, no s'ha complert, ia Junts ja no atorguen crèdit als compromisos verbals dels seus socis a Madrid.

El resultat és que Puigdemont fa més de set anys que és a Bèlgica i el seu retorn a Girona, aspiració reiterada tant per ell com pel seu partit, depèn d'una cadena de decisions judicials i institucionals. La sentència del TJUE de dimarts que ve obrirà un nou capítol, però difícilment tancarà el cas.