Pedro Sánchez ha enviat una carta formal a la Comissió Europea demanant una videoconferència extraordinària i urgent dels ministres de l'Interior de la UE, com a resposta directa a la crisi migratòria que ha sacsejat Ceuta Aquesta setmana, quan unes 50.000 persones van creuar il·legalment la frontera de l'enclave en un espai de temps molt curt.

En la carta, el cap de l'Executiu defensa la gestió de la situació per part d'Espanya, argumentant que en menys de 48 hores es va restablir el control fronterer, es va proporcionar assistència humanitària i pràcticament tots els migrants que havien entrat van ser retornats, sense que es produís cap moviment no autoritzat cap al continent europeu. Subratlla que tot això SànchezAixò es va aconseguir en coordinació amb les autoritats marroquines i amb un suport molt limitat dels altres estats membres de la UE.

La fractura entre socis: solidaritat d'uns, pressió per excloure d'altres

La carta distingeix clarament entre dos tipus de reacció dins la UE. Mentre que la majoria de governs van expressar suport i van oferir assistència a Espanya, mentre que d'altres van optar per demanar la suspensió temporal de la participació d'Espanya en el programa Schengen. Sánchez descriu aquestes posicions com a contràries a la llei del Unió Europea, al dret humanitari internacional i als principis de solidaritat que sustenten la integració europea, i els atribueix a prejudicis, desinformació o interessos polítics interns.

El president també utilitza un argument tècnic per refutar aquestes crides a l'exclusió: Ceuta No forma part de l'Espai Schengen, per tant el debat sobre la seva pertinença a aquesta àrea no té cap base jurídica. Afegeix que Frontex situa Espanya entre les fronteres externes menys poroses de tota la Unió, un fet que contrasta amb la narrativa defensada per alguns governs crítics.

Itàlia i l'incident del tancament de Schengen

El teló de fons immediat de la declaració de Sánchez és la reacció d'Itàlia, que divendres va anunciar restriccions dins de l'espai Schengen abans de aclarir, unes hores més tard, que aquestes mesures no afectarien els ciutadans espanyols ni europeus, sinó només els nacionals de tercers països. Aquest episodi il·lustra la tensió dins de l'espai europeu de lliure circulació sempre que una crisi fronterera guanya rellevància política als països del nord i del centre d'Europa.

La posició de Sánchez té com a objectiu fer que la gestió de les fronteres externes sigui una responsabilitat col·lectiva de tots els Estats membres, no només dels que es troben a la primera línia del Mediterrani. Aquest és un argument recurrent que defensen els països del sud d'Europa – Espanya, Itàlia i Grècia – i que constantment topa amb la resistència dels seus homòlegs del nord a assumir la seva part de responsabilitat o a acollir refugiats. La convocatòria d'una reunió extraordinària és, en aquest sentit, tant una resposta a la crisi immediata com un intent d'impulsar un debat estructural que Brussel·les Fa anys que ho va ajornant.