Donald Trump ha ordenat aquest divendres l'exclusió de CNN, MSNBC i Politico de la Casa Blanca, vetant l'accés dels seus periodistes a l'edifici presidencial com a resposta directa a la cobertura que aquests mitjans han fet de la seva administració. La decisió, comunicada a través de la seva xarxa social Truth Social, representa una de les mesures més dràstiques preses per un president nord-americà contra la premsa acreditada en dècades.

En la seva publicació, Trump va acusar les tres capçaleres de fabricar informacions falses sobre ell i sobre el seu govern, i va utilitzar el terme ficció per descriure allò que, al seu criteri, publiquen quan informen sobre la presidència. L'advertiment més cridaner del missatge va ser l'amenaça expressa que altres mitjans podrien córrer la mateixa sort, sense precisar quins ni sota quins criteris.

Un pols institucional amb la premsa acreditada

El veto a mitjans de comunicació en espais governamentals té precedents en l'era Trump: durant el seu primer mandat, la Casa Blanca ja va retirar temporalment l'acreditació al corresponsal de CNN Jim Acosta després d'un tens enfrontament en una roda de premsa. Tanmateix, l'exclusió simultània de tres organitzacions periodístiques de gran pes —una cadena de televisió, una plataforma de notícies i un dels mitjans digitals de referència a Washington— marca una escalada sense paral·lel recent.

La mesura té implicacions directes per a la feina periodística al centre del poder executiu nord-americà. Els corresponsals acreditats a la Casa Blanca operen sota la supervisió de la White House Correspondents' Association, que històricament ha gestionat els accessos en coordinació amb la presidència. Que el propi inquilí de l'Oficina Oval decideixi unilateralment qui pot i qui no pot entrar al recinte suposa una ruptura amb la pràctica habitual i planteja interrogants sobre els límits del poder executiu davant la llibertat de premsa reconeguda per la Primera Esmena de la Constitució nord-americana.

CNN, MSNBC i Politico no són mitjans marginals: els tres figuren entre els de més audiència i influència en la cobertura política nord-americana, i els seus corresponsals a Washington cobreixen de manera quotidiana les rodes de premsa, els briefings i els actes oficials del govern federal. La seva exclusió no elimina la cobertura —poden continuar informant des de fora i a través de fonts—, però sí els priva de l'accés directe als portaveus i als actes celebrats al mateix edifici.